Lluís Coloma Trio - "Boogie Wins Again" (2016)

Foto Noemí Elías.

Sovint estem tan obsessionats en descobrir l'enèsima reinvenció de la sopa d'all més enllà de les nostres fronteres, que no ens adonem del talent que tenim al costat mateix de casa. Talent, una paraula que de vegades sembla un tòpic però en moltes ocasions resulta tan encertada com la que més, per exemple en el cas que ens ocupa. El de Lluís Coloma, un pianista barceloní que porta més de dues dècades dedicant-se de forma incansable a explorar les inabastables carreteres del blues, el rock'n'roll, el jazz o, molta atenció, el boogie woogie. Un gènere, aquest últim, en el qual ha esdevingut un referent a escala europea, participant en festivals de renom, obtenint nombrosos guardons i fomentant-lo en un país, el nostre, on malauradament encara n'hi ha poca tradició.

"Boogie Wins Again" (2016, Swing Alley) suposa un nou treball al capdavant del seu Trio -completen la formació Manolo Germán (contrabaix) i Marc Ruiz (bateria)-, i una nova mostra de com mantenir viu i fresc un llenguatge musical amb més de cent anys d'història sense trencar amb la tradició. Perquè el boogie, efectivament, sempre guanya. Ja sigui en forma d'originals tan frenètics com "Miri's Mistery Boogie" o "Boogie Wins Again", o de versions tan inesperades com oportunes, cas d'un "Billie Jean" (Michael Jackson) amb regust swing, o d'un "Don't Think Twice, It's All Right" (Bob Dylan) tenyit d'aromes Americana, en gran part gràcies a la pedal steel guitar de tot un Mario Cobo (Nu Niles, Kim Lenz, Loquillo).

Cobo, amb tota probabilitat el guitarrista de rockabilly més notable que mai haguem conegut a casa nostra, és un dels noms més destacats d'una llista de convidats on també hi figuren el bluesman madrileny Francisco Simón (guitarra) o dos astres del flamenc com són Miguel Ángel Pozo (guitarra) i Roger Blàvia (caixa), que aporten el color necessari a "Flamenco Boogie". Un exercici que fusiona dos mons fins ara paral·lels i que hauria d'entusiasmar a qui mai hagi vibrat amb el rock aflamencat d'Smash, els sons fronterers de Calexico o unions com la de B.B. King i Raimundo Amador. Un dels molts apunts de singularitat d'un àlbum que complaurà a estudiosos i fascinarà a profans. Efectivament, no en tinguin cap dubte, el boogie sempre guanya.


Més informació:
Lluís Coloma Trio  /  Soundcloud

Originalment publicat a B-Magazine.