Hi ha discos de retorn que arriben tard i d'altres que directament no s'haurien d'haver produït mai. "Santana IV" (2016) té el dubtós honor d'encaixar en ambdues categories. El que s'ha venut com la tornada de Carlos Santana a les seves arrels no deixa de ser, a la pràctica, l'enèsim símptoma de desorientació d'un home que al seu dia va fer rendir Woodstock als seus peus al ritme de "Soul Sacrifice" i va elevar el rock llatí a la categoria de fenomen global.
Ja pot haver recuperat per a l'ocasió bona part dels músics que conformaven la primera encarnació de Santana, que el resultat final sona fred, mecànic i absolutament mancat de la màgia i l'esperit aventurer amb què va definir obres capitals com "Abraxas" (1970). Tan sols la hendrixiana "Shake It", el latin soul marca de la casa d'"Anywhere You Want to Go" i les dues col·laboracions de Ronald Isley (The Isley Brothers), "Love Makes the World Go Round" i "Freedom in Your Mind", arriben a treure mínimament el cap en un àlbum altrament pla i protocolari.
La resta del repertori es debat entre l'exhibicionisme estèril ("Fillmore East") i els aires de revetlla que tan bons rèdits comercials han donat al guitarrista durant el que portem de segle ("Come as You Are"). Dit això, el problema de "Santana IV" no és tant la seva inconsistència com l'afany fallit de recuperar un temps perdut i a la vegada irrecuperable. Els gairebé vint anys que s'ha passat el mexicà empatxant-se d'unes mels i d'un èxit més fonamentats en les xifres que en la inspiració.
Un camí del qual, ben pensat, no s'hauria d'haver allunyat mai i encara menys a aquestes alçades. "Corazón espinado" -que no pas la totalitat de "Supernatural" (1999)- podia arribar a produir vergonya aliena, però com a mínim tenia un ganxo i una intencionalitat que brillen per la seva absència en un exercici d'estil tan difús com aquesta caràtula que vol ser psicodèlica però es queda en pastitx New Age.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada