M'agrada la caràtula del debut homònim de Velcro Hooks (2016, Howling Owl), una mena de deconstrucció distòpica del mapa de Manhattan. Però encara m'agrada més la manera com aquesta jove banda de Bristol s'aproxima a les textures més crues del shoegaze ("Severin the Mind") o a la psicodèlia més boirosa ("Chinchilla Woman"). En terrenys més neutrals s'hi troben petites perles de pop sense domesticar que també mereixen ser escoltades a màxim volum ("The Surfing Song", per exemple). Per cert, els seus videoclips també tenen el seu què.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada