|
Joan Pons (El Petit de Cal Eril) - Foto Román Yñan. |
El quart disc d’
El Petit de Cal Eril trenca amb la dinàmica costumista de
“La figura del buit” (2013) per a abraçar les textures orgàniques i introspectives de
“Vol i dol” (2010). Però que ningú s’esperi fórmules ni repeticions.
“La força” (2016, Bankrobber) és un dels treballs més eclèctics i complexos mai concebuts per l'alter ego de Joan Pons. Un àlbum de múltiples capes i obert a infinites interpretacions. Ell mateix va explicar a un servidor com va començar-lo a concebre en una cabana aïllada
“a les profunditats de la centralitat de Lleida”. Ja poden llegir l'entrevista a
B-Magazine.
Cites destacades:
*"La gràcia de la música és que cadascú en faci la seva pròpia interpretació".
*"'La força' és el disc més difícil que he fet per a l'oient. No entra a la primera, si hi vols connectar l'has d'escoltar diversos cops".
*
“Sempre recordaré els discos que més m’han costat, aquells on he anat entrant i descobrint poc a poc, no pas els que he acabat avorrint després d’escoltar-los tres cops”.
*
“Si vols experimentar un disc no pots anar-lo a escoltar a internet, l’has de tenir”.
Visca la Segarra! (ho havia de dir... I això que no he escoltat el nou disc)
ResponEliminaUna segarrenca.
Jajajaja! Ara t'escolto! ;-)
EliminaDoncs escolta el disc quan puguis, que està molt bé i crec que t'agradarà (al link de l'entrevista hi trobaràs també un vídeo amb un dels temes). A més, alguna cosa em diu que tu també saps apreciar els discos que no entren a la primera...