La nit que tot ho embolcalla, els primers rajos de sol que irrompen a les profunditats d'un bosc impenetrable, les atmosferes boiroses, les percussions tribals, els arranjaments glacials, els motius medievals i aquesta lírica a mig camí de la llum i la foscor. Com la de
She Owl o
Anímic, com la de
Black Sabbath o
Pentagram, com la d'
Echo & The Bunnymen o
My Dying Bride, com la de
Dead Can Dance o
Magma, la música dels barcelonins
Wind Atlas és ideal per a una nit de bruixes com la d'avui. Un ritual pagà per a celebrar el solstici d'estiu i una de les bandes més interessants que naveguen ara mateix pels corrents subterranis de la Ciutat Comtal. Deixin-se portar per àlbums com el magistral
"Lingua Ignota" (2016) i passin una màgica nit de Sant Joan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada