Tota una sorpresa, la recuperació d'aquesta petita gran joia per part de dues de les disqueres més respectades a escala global en l'àmbit de les reedicions, ni més ni menys que l'espanyola Munster i la nord-americana Light In The Attic. Lee Robinson era un anglès que es va establir a Madrid a mitjans dels anys 90, després d'haver militat en bandes com els Fortunate Sons -amb Chris Wilson i Robin Wills dels Flamin' Groovies i els Barracudas, respectivament-. Jo el vaig descobrir en algun moment de l'any 2000, quan va actuar a Barcelona al capdavant dels potents i mai prou reivindicats Sin City Six -la maquinària de punk rock d'escola australiana posada en marxa per Mike Sobieski i Norah Findlay un cop desfets els irrepetibles Pleasure Fuckers-, però pocs anys abans havia lliurat el que acabaria esdevenint el seu únic disc en solitari, signat com Lee Robinson Machine. Aquest "Family Album" que va veure la llum originalment el 1997 de la mà d'un petit segell madrileny, Por Caridad. El que va passar a continuació és una d'aquelles històries malauradament tan habituals a les carreteres secundàries del negoci discogràfic: del disc en qüestió se'n van vendre unes quantes còpies, el seu autor va arribar a fer alguna actuació en solitari i tot plegat es va acabar quan el segell va desaparèixer. Enrere quedava un projecte d'allò més personal i heterogeni. Dotze cançons que anaven del pop al folk i del country als experiments sonors a baixa fidelitat. Molt més que una curiositat, un àlbum que mostrava l'altra cara d'un músic a reivindicar. Robinson va morir l'any 2001 víctima d'un càncer. Que aquesta merescuda reedició mantingui ben viva la seva memòria, i tant de bo algú es recordi també del disc de Sin City Six: acabo de punxar-lo i segueix sonant a dinamita en estat pur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada