No sé si és el millor disc de la història, tal i com el proclamava NME en un rànquing tan debatut i discutible com qualsevol altre, però sí que és una de les obres definitives del seu temps i la seva ona expansiva arriba fins als nostres dies. Avui fa trenta anys veia la llum "The Queen Is Dead" (1986), el disc més referencial dels Smiths, el seu cim creatiu i comercial i també el principi d'un final que no trigaria a precipitar-se. "Bigmouth Strikes Again", "Some Girls Are Bigger than Others", "Cemetery Gates", "The Boy with the Thorn in His Side" i l'eterna "There Is a Light that Never Goes Out", gairebé res. No se n'ha publicat cap edició commemorativa ni s'ha remasteritzat l'àlbum amb motiu de l'ocasió. Millor així, hi ha coses que val més deixar com estan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada