"Boombox 1 - Early Independent Hip Hop, Electro and Disco Rap 1979-82" (2016)

Oblidin-se per un moment de les proclames sociopolítiques i de les cròniques del gueto. Abans, molt abans, de Kendrick Lamar, Kanye West o A$AP Rocky, abans fins i tot de Run-DMC, Public Enemy o NWA, el hip hop era una altra cosa. Era una nova via d'expressió per als joves afroamericans, però també un nou llenguatge musical que redefiniria figures com les de l'MC o el disc jockey, i a la vegada eixamplaria horitzons tant pel que fa a la utilització d'instruments electrònics com a l'aparició de noves tècniques de producció. Tot això passava entre finals dels anys 70 i principis de la dècada següent, a rebuf de pioners com The Sugarhill Gang, Afrika Bambaataa o Grandmaster Flash i durant els dies daurats d'allò que s'acabaria anomenant old school hip hop. Bambaataa i companyia n'eren les cares més visibles, la punta d'un iceberg que es va ramificar en modestes produccions independents que el pas del temps ha acabat sepultant. Les de petits segells com Enjoy, Winley o Delmar International, on els mitjans de gravació solien ser tan rudimentaris que sovint els MCs rapejaven sobre pistes interpretades per bandes senceres en lloc de samples i mescles com les dels propis Flash i Bambaataa. La gent de Soul Jazz Records ha recopilat 17 d'aquelles peces a "Boombox 1" (2016). Un primer volum del que previsiblement esdevindrà una sucosa sèrie, editat en doble cd i triple vinil i subtitulat "Early Independent Hip Hop, Electro and Disco Rap 1979-82". Tot un exercici d'arqueologia i una mirada en profunditat a uns dies en què tota revolució començava a les pistes de ball. "Fight for Your Right to Party" o "Party for Your Right to Fight", tant és, el cas és que ni Beastie Boys ni Public Enemy es podrien arribar a entendre sense els anònims aventurers que els van precedir.