Tota una coincidència, que dos discos de debut editats durant la recta final de l'any 2000 i representatius d'allò que aleshores començava a anomenar-se so Americana, es reeditin gairebé a l'hora i al marge d'aniversaris rodons -ambdós plàstics faran 16 anys d'aquí a pocs mesos-. "Not the Tremblin' Kind", primer àlbum de Laura Cantrell, no despatxarà tants rius de tinta com "Heartbreaker", el seu homòleg a la discografia de Ryan Adams. Però el fet que Spit & Polish l'hagi tornat a posar en circulació és una notícia igual de positiva, perquè ens trobem una vegada més davant d'un disc que segueix sonant fresc i atemporal per molts anys que passin.
Nova York també havia jugat un paper decisiu en la trajectòria vital de Cantrell -que s'hi havia traslladat des de la seva Nasvhille natal per a estudiar Dret i Comptabilitat-, però a diferència d'Adams les seves cançons seguien evocant paisatges de terra endins. Com a mostres, el subtil regust honky tonk de "The Whiskey Makes You Sweeter", els aires fronterers de "Churches Off the Interstate", els ressons country-rock de "Queen of the Coast" o les textures bluegrass i l'harmonia vocal d'un "Big Wheel" que recorda per moments l'"Ooh Las Vegas" de Gram Parsons.
"Not the Tremblin' Kind" era un disc de country d'estètica clàssica que s'emmirallava en l'obra de grans dames com Loretta Lynn o Emmylou Harris. La cirereta, la peça que va arribar a transcendir més enllà dels circuits estrictament country i va emmarcar per sempre més el nom de Cantrell al citat univers Americana, era la mateixa que titulava el disc. Un "Not the Tremblin' Kind" de textures tardorenques que flirtejava sense reserves amb el pop i lliurava una melodia tan irresistible com inesborrable. Pocs anys després, el grup antifolk Elastic No-No Band dedicava una bonica i sentida cançó d'amor a Cantrell -"A Modest Proposal (for Laura Cantrell)"-. Amb credencials com aquestes, qui no ho hagués fet?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada