Quatre dècades de "Talking Heads: 77"

El mateix dia en què Marc Bolan passava a millor vida veia la llum el primer àlbum de Talking Heads. El mateix dia en què se n'anava una de les poques icones del rock dels 70 que havien aconseguit anar de la mà amb el punk, es publicava el plàstic que avançava el punk per l'esquerra i plantava la llavor de tot el que vindria a continuació. "Talking Heads: 77" sol emmarcar-se als inicis de la New Wave i considerar-se com un precursor del que molt aviat s'anomenaria post-punk. Ens trobem per tant davant d'un debut que deixava enrere els postulats sonors i estètics del punk abans fins i tot de la publicació d'obres capitals d'aquest gènere com "Never Mind the Bollocks". Onze pistes que invocaven el calendari aleshores present -el 77 del títol- per a interpretar-lo en clau de futur. Guitarres angulars, ritmes hipnòtics i un vocalista histriònic, David Byrne, que tant podia donar veu a un assassí en sèrie com portar la filosofia a la pista de ball. El so de la baixa Manhattan en un moment en què aquesta no dictava tendències però les incubava. Avui fa 40 anys de la seva publicació.