divendres, 29 de setembre del 2017

Deu anys del primer concert de The Missing Leech

El primer concert de The Missing Leech, 29 de setembre de 2007 a la Comuna de l'Art.
Avui fa deu anys que l'amic Maurici Ribera va oferir el seu primer concert sota l'alter ego de The Missing Leech a la desapareguda Comuna de l'Art de Mataró. Els nervis del primer cop gairebé se'l menjaven viu, però va ser una gran vetllada on ja van sonar futurs clàssics de l'antifolk autòcton com "TV Crusaders" o "Martha as Herself", a més de versions de "Colours" (Donovan) i "Eve of Destruction" (P.F. Sloan). I sí, com sol passar en aquests casos érem quatre gats entre el públic, però a data d'avui és un honor poder dir que jo n'era un. Això és el que vaig escriure aleshores:

"La Comuna de l'Art de Mataró va ser l'escenari del debut en directe de The Missing Leech, alter ego sota el qual Maurici Ribera explora, amb l'únic acompanyament de la seva guitarra acústica, les fronteres del folk psicodèlic i l'antifolk, sempre des de l'òptica de la figura del cantautor punk. Melodies contagioses, estructures simples però molt efectives i lletres directes, alhora que riques en recursos. És cert que el concert d'ahir va estar marcat per una inseguretat pròpia de qui mai abans havia pujat tot sol a un escenari. Però també ho és que detalls com aquest es resolen amb el temps. I quan un compta amb un repertori on figuren temes com "You" (o "Tu", ja que també n'existeix la versió en català), "T.V. Crusaders" (tot un himne underground en potència) o "Martha as Herself", a més de versions com "Eve of Destruction" (P.F. Sloan) o "Colours" (Donovan), no ha de tenir por de res. El seu futur artístic està assegurat".

Tan assegurat, que Ribera ha girat des d'aleshores pels cinc continents, ha actuat en reconeguts festivals i ha anat acumulant una discografia més que sucosa. Per molts anys.

2 comentaris:

  1. Jo vaig saber sobre l'antifolk gràcies a tu i al Maurici. Recordo que, en la primera època del Magic Pop, també ara fa deu anys, feia publicitat dels concerts de tots dos i sempre em vaig quedar amb les ganes d’assistir-hi. Sense cap mena de dubte, sou dos referents indiscutibles, com a intèrprets, creadors i també com a musicòlegs de gran criteri.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Guau! Gràcies una vegada més per les teves paraules! Tot i que crec que el Maurici és bastant més referent que jo, jejeje... Abraçada company!

      Elimina