Bob Ezrin i Alice Cooper. |
De les seves paraules se'n poden extreure dues reflexions. La primera, que la tasca del productor va o hauria d'anar més enllà del propi procés de gravació: Ezrin va estudiar la banda d'Alice Cooper, hi va observar un potencial i en va saber treure profit en el millor dels sentits. La segona, que hi va haver una època en què els grups de rock'n'roll podien passar-se, si calia, vuit mesos perfeccionant-se en una granja, un soterrani, un garatge o el que fos. Que anaven a totes i no s'hi valia dir "demà treballo" perquè la banda era la seva feina i la seva forma de vida. I és clar, que aquells vuit mesos se'ls passaven fent rock'n'roll i no pas relacions públiques. Ben bé, eren altres temps i certes coses funcionaven d'una altra manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada