50 anys de Sealand

Avui fa 50 anys que Roy Bates va declarar la independència de Sealand, una micronació ubicada en una aleshores abandonada base aèria situada a deu quilòmetres de la costa al sud-est de la Gran Bretanya. Bates hi va arribar amb la intenció de fer-hi emissions de ràdio pirates -una pràctica molt habitual al Regne Unit durant aquella època, l'operació d'aquesta mena d'emissores des d'alta mar per tal d'esquivar la jurisdicció britànica-, però va acabar proclamant aquella construcció artificial com un territori independent i sobirà tal dia com avui de 1967. Des d'aleshores Sealand ha esdevingut tot un símbol del concepte micronació, la dinastia de Bates -al seu moment autoproclamat príncep, càrrec que ocupa actualment el seu fill- ha sobreviscut a un intent fallit de cop d'estat i molts contemplen aquest projecte com un espai de llibertat al marge del món que ens envolta. Però no tot és tan idíl·lic: els títols nobiliaris i diferents parcel·les de l'antiga base es troben a disposició de qualsevol que estigui disposat a pagar per ells. El que al seu dia era una utopia, avui és un negoci d'allò més rodó. I Bates, aleshores un outlaw que va desafiar la legislació britànica i va arribar-la a guanyar, un exitós home de negocis a l'alçada dels que es passegen a diari per la City londinenca. Tota una metàfora del que queda de la contracultura britànica de la dècada dels 60.