El cas de Johnny Powers és ben curiós. Originari de Detroit, no sol figurar el seu entre els noms de referència del rockabilly dels 50 malgrat una discografia i una trajectòria tan prolífiques com incansables. Com tants altres adolescents nord-americans de l'època que es van iniciar en el món de la música practicant discursos derivats del country, va decidir dedicar-se al rock'n'roll -i de quina manera- tan bon punt va descobrir els discos d'Elvis Presley i companyia. Powers va arribar a gravar per una gran quantitat de segells independents, inclosos dos tòtems com eren Sun Records -el bressol del propi rockabilly- i Motown -ell va ser el primer artista blanc fitxat per la disquera de Berry Gordy-. És poc probable que cap altre músic hagi arribat a gravar per aquestes dues discogràfiques -de fet no se'n té constància-, la qual cosa fa del cas de Powers tota una raresa. Però si l'hauríem de tenir ben present és per les bondats d'una discografia on els encerts es compten a grapats i on talls com "Honey Let's Go (To a Rock and Roll Show)" o "Long Blond Hair" revelen com pocs la vessant més crua i visceral del rockabilly.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada