David Roback (1958-2020)

Foto Lloyd Bishop/Getty Images.

DAVID ROBACK

(1958-2020)

Tan sols vaig arribar a veure David Roback en directe en una ocasió. Va ser en un concert de la que es pot considerar com la banda de la seva vida, Mazzy Star, en el marc d'un macrofestival que a priori no semblava l'entorn més adequat per al discurs dels californians però on malgrat tot van brillar com només ells sabien fer-ho. La guitarra de Roback i la veu de Hope Sandoval donant peu a la banda sonora perfecta per a la caiguda de la nit després d'una càlida tarda primaveral.

Sí, Mazzy Star serà amb tota probabilitat el més recordat de tots els projectes del polifacètic guitarrista i productor, però la seva trajectòria ja venia de lluny quan peces com "Into Dust" o l'eterna "Fade Into You" van acostar en plena dècada dels 90 les formes més polsegoses d'allò que ara anomenem so Americana a les fràgils coordenades del dream pop i l'slowcore.

Roback ja era aleshores un veterà de l'escena de Los Angeles que s'havia estat foguejant des de principis dels 80, durant els dies del Paisley Underground i de la mà de formacions com The Rain Parade o els mai prou reivindicats Opal. Va ser de les cendres d'aquests últims, quan Sandoval va substituir Kendra Smith a les tasques vocals, com van néixer Mazzy Star. Ens ha deixat a l'edat de 61 anys i amb un llegat enorme que va construir sempre des d'un discret segon pla.