The Crab Apples, dirigides per Lyona. |
Ja fa temps que cada nou moviment de The Crab Apples suposa un pronunciat pas endavant respecte de l'anterior. Ho va ser "Hello Stranger" (2016), aquell ep que d'alguna manera va determinar un nou punt de partida per a les vallesanes, i ho va ser "A Drastic Mistake" (2018), l'àlbum que les va consolidar com una realitat a l'alça de la música independent facturada a casa nostra. I el mateix es pot afirmar del seu flamant darrer single, "Vidas paralelas".
El primer que sorprèn de la peça en qüestió és una estructura en mutació constant que gairebé es pot contemplar com si es tractés de diverses cançons comprimides en una sola pista de tres minuts i mig. Una cadena de contrastos sonors que van del misteri estructural i la tensa calma inicial a un dinàmic riff de guitarra –cortesia de Laia Alsina- que apunta directament a les coordenades de St. Vincent, i d'aquí a un esclat de rock tan robust com expansiu que assenyala nous horitzons de cara a un hipotètic nou àlbum.
Menció a part mereix la vessant lírica, amb Carla Gimeno servint-se per primer cop del castellà com a llengua vehicular a l'hora de descriure sense embuts tot l'absurd i totes les contradiccions del món que ens envolta. "Os veo en las pantallas, desde la distancia / Me queréis anestesiada / Vuestras palabras me suenan extrañas / Arden los bosques y mantenéis la sonrisa / Arde hasta el hielo y os mantenemos allí arriba", dispara gairebé de bon principi. "Yo no valgo nada en vuestras vidas de primera / Soy solo una pieza de esta cadena", denuncia abans de dictar sentència. Lírica de batalla per a temps convulsos.
El single es complementa amb un revelador i punyent videoclip dirigit per Lyona que poden vostès visionar a Youtube.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada