Només he arribat a veure John Fogerty en directe en una ocasió. Va ser el 14 de juliol de 2009 al Sant Jordi Club de Barcelona, l'única actuació que l'exlíder de Creedence Clearwater Revival ha ofert mai a la Ciutat Comtal. No diré que va ser un mal concert, perquè no ho va ser en absolut, però va faltar alguna cosa. El repertori va ser simplement monumental, un repàs al més destacat d'un dels cançoners més canònics de la música nord-americana de les passades cinc dècades i mitja. L'execució va ser tan notable com el bon estat de forma del californià i la solvència contrastada de la banda que l'acompanyava. Però va mancar la frescor i la immediatesa de la fórmula original, la d'un quartet tan essencial com efectivament irrepetible.
Tres quarts del mateix li passa a "50 Year Trip: Live at Red Rocks" (2019), àlbum en directe enregistrat al Red Rocks Amphitheatre de Colorado el passat mes de juny, a poques setmanes de commemorar-se el cinquantenari de l'actuació de CCR a Woodstock –el document de la qual, censurat inicialment pel mateix Fogerty, va veure la llum de forma oficial l'estiu passat-. Gairebé una vintena de pistes que celebren el llegat de qui al seu dia va competir amb els Beatles i inspirar a Springsteen. Un repertori que va de "Born on the Bayou" a "Proud Mary" passant per "Green River", "Rock and Roll Girls", "The Old Man Down the Road", "Fortunate Son" o "Bad Moon Rising", gairebé res. Una banda en plena forma i el propi Fogerty totalment a l'alçada de les circumstàncies. Però novament es troba a faltar aquella frescor resultant de la suma de quatre peces simplement irreemplaçables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada