Antifolk sense barreres

THE MISSING LEECH

La Clau, Sant Celoni

27 de febrer de 2020

Mentre uns diuen buscar fórmules per ensorrar les barreres entre artistes i públic, d'altres directament surten a l'escenari sense ni tan sols plantejar-se la possibilitat que aquestes barreres s'hagin arribat a alçar. Prenguem com a mostra a The Missing Leech, alter ego del manresà Maurici Ribera i màxim exponent a casa nostra d'allò que algú va anomenar Antifolk –en essència, cançons folk de naturalesa immediata, despatxades a baixíssima fidelitat i amb una injecció d'actitud punk-.

Durant l'actuació que va oferir la nit passada a La Clau de Sant Celoni, va passar tot allò que se suposa que no hauria de passar durant un concert però al capdavall acaba fent de l'esdeveniment en qüestió una vetllada memorable. Al llarg d'una hora, Ribera va anar construint el repertori a partir de la seva interacció amb el respectable, va versionar una peça de Daniel Johnston enfilat al damunt d'una taula i fins i tot va aconseguir que quatre membres del públic –tots ells, músics- s'apuntessin a participar en un disc de tribut a Violent Femmes que ell mateix està maquinant.

També va aprofitar l'ocasió per avançar alguns dels temes que conformaran el seu proper àlbum, va repescar joies literalment perdudes del seu cançoner –"Farem un tangram" o "Undiscriminated"-, va defensar la seva producció més recent –"Love", "Painted by Covers", "Fent el préssec"- i va repassar algunes de les grans perles de l'Antifolk més nostrat. De "1998" a "Unicorns psicodèlics", de "Confusions" a "Friends of Nacho Cano" i d'"Snow" a un "Somriu" que va encadenar amb "TV Crusaders" abans d'acomiadar-se amb "Missing Your Own Show" per petició d'un incondicional. Així, sense barreres.