Els nadius nord-americans a la crònica pop

Buffy Sainte-Marie - Foto Matt Barnes.

La causa dels nadius nord-americans ha estat històricament una de les grans absents de la crònica pop, fins i tot quan aquesta ha posat en relleu el seu vessant més compromès en termes socials. Durant la convulsa dècada dels 60, l'era de la cançó protesta i la lluita pels drets civils als Estats Units, van ser molt poques les veus que es van mullar a favor d'aquelles persones i aquelles cultures a qui la colonització europea havia acabat arraconant a la seva pròpia terra. Johnny Cash va ser probablement la més destacable de les excepcions –a destacar el seu àlbum de 1964 "Bitter Tears: Ballads of the American Indian"-. La resta, la gran majoria, ja fossin blancs, negres o fins i tot llatins, amb prou feina van reparar en aquella injustícia històrica.

Sol explicar-ho molt bé Buffy Sainte-Marie, ella mateixa nadiua canadenca i ferma defensora d'aquesta (la seva) causa des que va irrompre a l'escena folk novaiorquesa durant la primera meitat dels 60. "A ningú l'importaven aleshores els nadius nord-americans. Si els problemes de la comunitat negra amb prou feina eren visibilitzats, encara menys ho eren els dels nadius", recordava en una entrevista publicada el passat mes de febrer, coincidint amb el seu 80è aniversari, per la revista digital Please Kill Me. Un sucós i molt recomanable article on l'autora d'"I'm Gonna Be a Country Girl Again" i "Universal Soldier" parla de la seva trajectòria però sobretot de la qüestió dels nadius.

Especialment reveladora és l'anècdota del dia en què se li va demanar que cantés "This Land Is Your Land", l'estàndard de Woody Guthrie que gairebé ha esdevingut l'himne no oficial dels Estats Units, al programa televisiu de Pete Seeger juntament amb Bob Dylan i Joan Baez. Inicialment s'hi va negar, i tot i que al final ho va acabar fent per insistència del propi Seeger, anys després li va explicar el per què de la seva negativa. Aquella terra que segons la cançó era de tots els nord-americans, en realitat era la que havia estat arrabassada als avantpassats de Sainte-Marie pels colonitzadors europeus. Per molt bones que fossin les intencions de l'autor, hi havia qui se sentia exclòs d'una lletra que en la seva voluntat d'esdevenir universal deixava tota una realitat al marge. Aquestes coses solen passar.