31è Jazz Granollers Festival, Casino de Granollers
9 d'abril de 2021
Afirmava Magalí Sare que darrerament es posa més nerviosa de l'habitual a l'hora d'enfilar-se a un escenari, que el setge pandèmic contra la música en directe ha fet que ocasions com la d'ahir siguin excepcions en l'agenda de qui justament viu de mostrar el seu art a escena. La vocalista va actuar ahir al vespre al Jazz Granollers Festival a duet amb el contrabaixista Manel Fortià. Presentació de "Fang i núvols" (2020, Segell Microscopi), el seu primer disc conjunt, i un concert previst inicialment per l'any passat però ajornat a causa de la coronacrisi.
Si Sare i Fortià ja han fet valer els seus respectius noms en múltiples projectes, és sorprenent la forma com han estat capaços de definir un discurs propi i intransferible a partir de l'economia de mitjans. Fent servir el contrabaix com a instrument solista i fent-lo dialogar amb les diverses textures de la veu de la barcelonina, jugant amb les formes més lliures i indòmites del jazz i les músiques d'arrel de la Mediterrània i l'Amèrica Llatina, alternant composicions pròpies amb estàndards i peces tradidicionals d'ambdós costats de l'Atlàntic, el seu registre sintonitza per moments amb el de Maria Arnal i Marcel Bagés (per exemple).
Van brillar a Granollers amb títols de pròpia autoria com "Havanera Lila" o "Desplegar-se". I van recordar què significa fer versions quan van abordar des del seu format mínim però sense fissures estàndards com "Angelitos negros" (Manuel Álvarez Maciste), "Óleo de una mujer con sombrero" (Silvio Rodríguez), "La negra Atília" (Pablo Camacaro), "Tonada del cabestrero" (Simón Díaz) o la tradicional "El testament d'Amèlia". Van rematar la feina amb "Vestida de nit", oportuna cita a una Sílvia Pérez Cruz que també ressona amb força en l'essència d'aquest projecte. Si el concert d'ahir arribava amb un any de retard, tot aquest temps d'espera realment havia valgut la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada