Tal dia com avui de 1971, ara fa 50 anys, debutaven Thin Lizzy amb un àlbum homònim que encara quedava lluny dels seus dies més gloriosos però ja presentava una banda amb veu pròpia. Un plàstic encara a anys llum del dinàmic hard rock i d'aquelles guitarres bessones que farien escola i esdevindrien trets identitaris de la banda irlandesa, però on ja brillava la poesia inconfusible de Phil Lynott.
"Thin Lizzy", l'àlbum, es trobava a mig camí del folk rock d'acabats barrocs i el blues rock amb una dosi extra de càrrega elèctrica. I si bé és comprensible que al seu dia no generés gaire rebombori, també és cert que el temps ha jugat a favor seu. Encara amb Eric Bell a les sis cordes, ja amb Brian Downey a la bateria, talls com "Return of the Farmer's Son" fan tots els honors possibles a l'expressió power trio. Vindrien dies millors, però l'arrel de tot plegat va ser aquest disc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada