El 27 de gener de 1973, Lou Reed va oferir a l'Alice Tully Hall del Lincoln Center el seu primer concert en solitari a la ciutat de Nova York. La dada és significativa perquè suposava el retorn a casa de qui havia esdevingut far i guia de l'escena més subterrània de la ciutat dels gratacels durant la frenètica recta final de la dècada dels 60 i part dels anys posteriors al capdavant d'una banda, la Velvet Underground, el nom de la qual era aleshores sinònim de perill, mala llet i provocació. Va oferir aquella nit dos passis presentant un "Transformer" (1972) pràcticament acabat de sortir del forn i no va dubtar a reinterpretar, en alguns casos fins i tot revitalitzar, part del repertori encara subversiu de la pròpia Velvet.
La gent de Sony Legacy recupera ara amb caràcter oficial i en luxós doble vinil el segon passi d'aquella nit, el més cotitzat pels col·leccionistes i un bon document sonor de tot allò que Reed era capaç d'oferir en un moment en què títols com "Walk on the Wild Side" o "Vicious" no eren clàssics oportuns a qualsevol hora sinó l'enèsima radiografia d'aquella cara oculta d'aquesta societat nostra que el seu autor va transitar de forma gairebé permanent durant els seus anys més salvatges. Poques vegades tornaria a sonar Reed tan cru com aquella nit en què el flamant repertori del seu segon àlbum alternava amb una narcòtica "I'm Waiting for the Man", una elèctrica "Heroin" i una visceral "Sister Ray". Un document tan valuós com el directe de la Velvet al Max's Kansas City.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada