Amb tan sols tres àlbums publicats durant una dècada llarga de trajectòria, La Femme sembla a hores d'ara una d'aquelles bandes que prefereix prendre's les coses amb calma en lloc de fer-les amb pressa o sota la pressió d'hipotètics calendaris. Sense anar més lluny, són cinc anys els que separen el celebrat "Mystère" (2016) d'aquest "Paradigmes" que tot just acaba de sortir del forn. Entre l'un i l'altre hi ha hagut canvis en una formació en mutació constant, ha marxat la vocalista Clémence Quélennec i al seu lloc han entrat Nina Giangreco i Ysé Grospiron. I han tingut temps Marlon Magnée i Sacha Got –teclista i guitarrista de la banda de Biarritz, també el seu nucli fundacional- de donar forma a una quinzena de pistes que confirmen la naturalesa eclèctica del combo.
Sí, potser fan pocs àlbums, però quan s'hi posen lliuren treballs rics en abundància. I el més important, el conjunt de l'obra que ens ocupa es deixa escoltar de cap a peus, sense resultar excessiu, i jugant amb diferents i diversos registres sense perdre coherència pel camí. Trenca el gel la peça titular, un exercici de soul sintètic que deixa pas a l'electrònica ballable de "Le sang de mon prochain", el proto-hip hop de "Cool Colorado" i el vitamínic post-punk d'un "Foutre le bordel" que de ben segur esdevindrà un dels plats forts dels seus directes quan les condicions sanitàries els permetin tornar als escenaris. Una tònica que es manté fins a la baixada final de revolucions amb les dinàmiques trip hop de "Tu l'en lasses". Tercer disc llarg, i tercer encert consecutiu en una trajectòria que ja va més enllà d'allò que es va anomenar nou pop francès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada