 |
| Parar i reflexionar per tornar a posar-se en marxa. |
La música com a ofici però sobretot com a vocació que cal cultivar de forma constant i sense voler-se enganyar un mateix. Anna B. Savage va debutar ara fa sis anys amb un ep de quatre cançons titulades amb números romans. Va seduir part de la crítica especialitzada i va passar de tocar als més selectes clubs de l'underground londinenc a compartir escenaris amb Father John Misty i Jenny Hval, entre d'altres. I aleshores es va preguntar com nassos havia anat a parar fins al punt on es trobava, es va bloquejar, va optar per deixar la música i va obrir un període de reflexió interna. Si hagués hagut de viure dels seus concerts i dels seus discos no s'ho hauria pogut permetre.
Però com que aleshores no en depenia, ha pogut dedicar temps a (retrobar-se) ella mateixa i tornar sis anys després amb un primer àlbum que és un punt de partida qui sap si definitiu, en qualsevol cas esperançador, i que no s'entendria sense l'aturada prèvia. "A Common Turn" (2021, City Slang/Music As Usual) és un viatge a les profunditats més estripades del format cançó. El seu registre vocal, de textura espectral però capaç d'alçar el vol fins a cotes elevades, es sobreposa a una instrumentació austera i minimalista, amb puntuals i sempre oportuns esclats decibèlics –el crescendo de "Chelsea Hotel #3" és un dels grans moments del disc-. De vegades va bé parar i reflexionar abans de tornar-se a posar en marxa. Savage sembla tenir-ho clar. La resta també faríem bé de tenir-ho present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada