El misteri ancestral de Gwenifer Raymond

Raymond a la caràtula d'"Strange Lights Over Garth Mountain".

El Dijous Sant és una d'aquelles dates assenyalades del calendari cristià que, més enllà de litúrgies religioses, convida a submergir-se en tot el seu misteri ancestral. És una vetllada, la d'avui, ideal per a escoltar les obres més metafísiques d'uns Guadalupe Plata o un Nick Cave. D'imaginar-se els astres del blues del Mississippi marcant el ritme de la Dansa de la Mort. Enguany m'agradaria afegir un nom a la llista, i és el de Gwenifer Raymond.

Gal·lesa establerta a Brighton, la vam descobrir ara fa tres anys quan va debutar amb el notable "You Never Were Much of a Dancer" (2018). En presentava ara fa uns mesos la continuació, un "Strange Lights Over Garth Mountain" (2020) on segueix invocant els ancestres transatlàntics del blues, el folk i l'American primitive guitar. El títol fa referència a l'àrea rural on va viure de petita i als avistaments d'OVNIs que la gent dels voltants deia haver dut a terme a la zona. I el repertori va ple de tenebra i, sí, de misteri.

Que algú com Raymond es dediqui durant la setmana a dissenyar videojocs és un símptoma més de la precarietat estructural en què es troba instal·lat el món de la música a bona part del planeta. Ha demostrat un talent gairebé precoç, ha captat l'atenció d'un segell com Tompkins Square, ha vist el seu nom destacat en bona part de la premsa especialitzada i ha girat per ambdós costats de l'Atlàntic. Tot i això, el seu dia a dia és com el de bona part del públic davant del qual actua en temporada de festivals. Però la seva música destil·la essències molt més profundes.

Una recomanació de Setmana Santa, el darrer disc de Raymond, que es troba disponible a Bandcamp.