50 anys de "Dylan"

I seguim parlant de Bob Dylan, perquè justament avui es commemora el 50è aniversari de "Dylan" (1973). El 13è àlbum d'estudi del de Minnesota, i molt probablement la peça més estranya de tota la seva discografia –reconec que jo mateix no l'havia escoltat fins que vaig localitzar-ne aquesta edició original en vinil, fa relativament poc-. Un disc fet de pistes descartades durant les sessions de "Self Portrait" i "New Morning" –tots dos publicats el 1970-. També el primer treball de Dylan compost únicament de versions de cançons alienes. Un treball, de fet, que es va editar sense la supervisió ni l'aprovació del propi autor.

"Dylan" va ser la resposta de Columbia a la marxa del cantautor a Asylum –on publicaria "Planet Waves" el gener de 1974, abans de tornar al seu segell de tota la vida-, també l'intent de la disquera d'aprofitar-se de l'anunci d'una imminent gira amb The Band, la primera que feia el de Duluth en sis anys –va començar igualment el gener de 1974-. De seleccionar les peces que entrarien al disc i posar-les a punt se'n va encarregar Bob Johnston, productor de la casa i home de confiança de Dylan durant els seus dies al segell.

El repertori alterna cançons tradicionals com una emocionant "Lilly of the West" o una vitalista "Sarah Jane", amb cites a contemporanis i referents com Elvis Presley –"Can't Help Falling in Love"-, Peter La Farge –"The Ballad of Ira Hayes"-, Jerry Jeff Walker –"Mr. Bojangles"-, Joni Mitchell –"Big Yellow Taxi"- o Hank Snow –"A Fool Such as I", una peça que també havia gravat Elvis Presley i que en dècades posteriors serviria com a títol d'algunes reedicions del plàstic que ens ocupa-, sempre passades pel filtre dylanià. La crítica va destrossar el disc al seu dia i ho seguit fent des d'aleshores, però els asseguro que no n'hi ha per tant. Àlbum menor, sens dubte, però en tot cas reivindicable.

Steve Earle – "Jerry Jeff" (2022)

Dies enrere se'm va posar la pell de gallina tot escoltant la versió que Steve Earle es marca del "Mr. Bojangles" de Jerry Jeff Walker al seu darrer àlbum, "Jerry Jeff" (2022) –un homenatge a Walker en la línia dels que l'autor de "Copperhead Road" (1988) ja havia fet anteriorment a Townes Van Zandt i Guy Clark-. En uns temps marcats per la immediatesa més banal i pel dogma de 'la novetat per la novetat', Earle posa sobre la taula tot allò que encara ens poden dir i explicar unes cançons compostes mig segle enrere. Al final del dia, la música són aquestes coses.

No és "Mr. Bojangles" l'únic argument de pes a favor de la revisió del cançoner de Walker de la mà d'un dels seus alumnes més avantatjats. El honky tonk amb accent de Bakersfield de "Gettin' By", l'emocionant lectura de "Little Bird" o el country rock arrossegat de "Hill Country Rain" refermen el caràcter essencial del disc i les bones maneres d'Earle a l'hora de reivindicar el repertori dels seus mestres. Amb el suport dels seus Dukes i sense necessitat de reinventar una sola coma, el texà interpreta des del màxim respecte i amb tota la passió del món un cançoner encara vigent. Sí, la música també és això.

Paul Siebel (1937-2022)

PAUL SIEBEL
(1937-2022)

Cal mirar els crèdits dels discos que tenim a les mans –sí, sempre és més desitjable tenir-los a les mans que no pas en un disc dur o en una plataforma d'streaming-. D'aquesta manera, entre d'altres coses, podem conèixer els noms dels autors de les cançons que escoltem. Penso, és clar, en aquells casos en què l'artista titular és intèrpret però no pas autor del repertori o d'una peça en concret. Una cançó com "Louise", per exemple, l'hem pogut escoltar de veus com les de Linda Ronstadt, Jerry Jeff Walker o Bonnie Raitt.

El seu autor, Paul Siebel, no sol ser tan anomenat malgrat haver-la gravat primer al seu àlbum de debut, "Woodsmoke and Oranges" (1970), un exercici de folk i country que s'avançava en certa mesura a això que hem acabat anomenant Americana. Altres peces de Siebel van ser gravades per figures com Emmylou Harris, Waylon Jennings o els Flying Burrito Brothers. El 1971 va publicar un segon disc, "Jack-Knife Gypsy". Després va patir una depressió que el va mantenir allunyat del negoci musical, on ja tan sols tornaria de forma esporàdica. Ens ha deixat a l'edat de 84 anys.

Jerry Jeff Walker (1942-2020)

JERRY JEFF WALKER

(1942-2020)

El primer cop que vaig escoltar la música de Jerry Jeff Walker va ser en un recopilatori de música d'inspiració californiana que encara conservo i on estava inclosa la seva celebrada lectura de "L.A. Freeway". Un original de Guy Clark que molts vam descobrir justament a través de la versió de Walker. Curiosament, la que possiblement sigui la composició més reconeguda de qui ens ocupa, "Mr. Bojangles", molts la vam escoltar per primer cop amb veu de Sammy Davis Jr.

Nascut Ronald Clyde Crosby, Walker era un d'aquells músics que tant podien compondre un estàndard dels que acaben coneixent incomptables versions –"Mr. Bojangles" també va ser versionat per la Nitty Gritty Dirt Band- com popularitzar títols aliens. També va ser un músic inquiet i polifacètic que tant va saber encaixar a l'escena folk del Greenwich Village durant els 60 com integrar-se al moviment outlaw que va retornar el country a les seves essències més genuïnes durant la dècada dels 70. Ens ha deixat a l'edat de 78 anys.