Les bondats de Joan Garriga, a El 9 Nou

He perdut el compte dels cops que he arribat a veure Joan Garriga en directe amb El Mariatxi Galàctic, però crec sincerament que el concert que van oferir divendres passat a la festa major de Corró d'Avall és dels més especials que he presenciat. Avui en parlem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Espurnes de rumba vallesana

Joan Garriga i Madjid Fahem, la nit passada a Corró d'Avall

JOAN GARRIGA I EL MARIATXI GALÀCTIC

Festa Major de Corró d'Avall

Plaça de Joan Sanpera, Les Franqueses del Vallès
17 de setembre de 2021

Música i ambient de festa major en el millor sentit i com feia temps que no es podien respirar. Els que s'han manifestat aquesta nit a Corró d'Avall de la mà de Joan Garriga i El Mariatxi Galàctic, que jugaven al costat de casa –a poquíssims quilòmetres de la Garriga i a tocar de la llera del riu Congost- i han ofert un concert simplement apoteòsic en el marc de la gira de presentació del celebradíssim "El ball i el plany" (2020, Fina Estampa). Han començat versionant "Les rondes del vi" de Jaume Arnella mentre solventaven una incidència tècnica sobre la marxa, i han acabat tocant desendollats gairebé en temps de descompte per a un públic a qui els dictats del Procicat ja no fan ni fred ni calor.

Han alternat l'havanera crepuscular de "Nocturn" amb el reggae metafísic d'"Ai on va l'à..." i el batec tropical de "Fa bon temps". Han fet ballar el respectable al ritme de "Les mil i una rumbes" i han posat la pista de potes enlaire amb la cúmbia desvergonyida de "Cariñosa". Han enfilat la ruta del blues amb "Això és tot" i "Petit rumbero". I s'han acomiadat amb un "Ballem!" prematurament desendollat per imperatiu legal. Era hora de plegar. El respectable en volia més. Els músics també. No ha pogut ser. L'imperatiu legal. Però, malgrat tot, un ambient que no s'havia pogut respirar en molt de temps. Una festa major com les d'abans. Un concert com els d'abans. La vida, amb plenitud i sense por. I aquella petita espurna que qualsevol dia d'aquests podria encendre mil fogueres.

Una festa major de les d'abans: Joan Garriga a El 9 Nou

La rumba de la Garriga, la cúmbia vallesana i el blues de l'Alt Congost. Aquest cap de setmana hem assistit al concert de Joan Garriga i El Mariatxi Galàctic a la Festa Major de Granollers. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Aquell moment en què s'acaba la festa

JOAN GARRIGA I EL MARIATXI GALÀCTIC
Festa Major de Blancs i Blaus
Parc de Ponent, Granollers

26 d'agost de 2021

"Arriba un moment que s'acaba la festa", cantava Joan Garriga a "Ballem!", una peça que ha esdevingut apunt climàtic dels seus directes des que va publicar ara fa un any "El ball i el plany" (2020, Fina Estampa), el seu primer àlbum amb El Mariatxi Galàctic. Un vers i una cançó que van adquirir una nova dimensió la nit passada a la Festa Major de Granollers. El vallesà i el quartet que l'acompanyava –a destacar les oportunes guitarres d'El Rubio i Lluís Arcos, incorporacions d'última hora a un combo en construcció permanent- s'acomiadaven del respectable en temps de descompte i quan encara els quedaven un parell més d'asos a la màniga que no van poder tocar. Ho feien per imperatiu legal, literalment, i els diversos centenars d'ànimes aplegades a Ponent –amb mascareta, distància de seguretat i tota la pesca- ho acceptaven ben bé pel mateix motiu.

Tocaven dos quarts d'una de la matinada i el Procicat deia que era hora de plegar. I ja se sap, els dictats del Procicat van a missa encara que ningú sàpiga qui els emet ni en base a què. El públic en volia més, i Garriga es va animar a tocar la línia melòdica de "Volant" amb l'acordió mentre abandonava l'escenari. Un detall que el respectable va agrair, i que va posar de manifest les ganes de seguir cremant la nit d'un artista que havia vingut a fer festa en el millor sentit. "És possible que això que heu cantat estigui prohibit", havia ironitzat mentre el públic entonava amb ell la lletra de "Ballem!". Final sobtat i forçat d'un passi majúscul on Garriga i els seus mariatxis van passar revista a "El ball i el plany" –de la cúmbia de "Cariñosa" al blues mestís d'"Això és tot" i la declaració de principis de "La Rumba"- i van rescatar clàssics de La Troba Kung-Fú com "Petit rumbero".

El primer TagaFest, a El 9 Nou

Aquest cap de setmana hem assistit a la primera edició de TagaFest, un nou festival celebrat a tocar del turó de Tagamanent, a les portes del Parc Natural del Montseny. Més de dotze hores de música en directe amb Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic, Místics, Ricky Gil amb Biscuit, Albert Freixas, Els Imbècils, Lola and The Rhinos, Marçal Ramon i Tracy Sirés, entre d'altres. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental amb fotografies de Julián Vázquez.

Benvingut, TagaFest

Místics tocant rock'n'roll a les portes del Montseny.

TAGAFEST 2021
Tagamanent

24 de juliol de 2021

Dotze hores de música en directe en un entorn paisatgístic privilegiat –l'inici de la pujada al turó de Tagamanent, a les portes del Parc Natural del Montseny- i amb un cartell integrat exclusivament per propostes de proximitat. El festival TagaFest va celebrar ahir la seva primera edició amb aforament limitat a 400 persones per adaptar-se a la normativa sanitària vigent, però amb la vocació d'esdevenir una cita estable i de llarg recorregut al mapa cultural vallesà. Un esdeveniment impulsat per una colla d'entusiastes sense cap més ànim que dinamitzar el seu entorn a través de la cultura, i oferir al melòman de base una alternativa assequible a tots aquells macroesdeveniments on la mida sol pesar més que el contingut.

Van desfilar per aquest primer TagaFest propostes tan diverses com la rumba mestissa de Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic, el rock d'arrel nord-americana amb injecció elèctrica de Ricky Gil amb Biscuit, la sensibilitat a flor de pell d'Albert Freixas i les seves cançons que han vingut a remoure consciències, el repertori de versions –ben triades i no sempre evidents- de Murris, el rock stonià d'uns històrics de l'escena vallesana com són Místics, o el contrapunt tradicional de l'acordionista Marçal Ramon amb l'acompanyament de dos vocalistes en constant combat de glosa –molt millor que determinades 'batalles de galls', paraula-. "Aquest festival era necessari", va proclamar des d'un dels dos escenaris el vocalista de Místics, Joan Costa. Benvingut sigui, i tant que sí.

Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic, rumba global.

Místics, un tros d'història del rock vallesà.

Ricky Gil amb Biscuit, emocionants rutes infinites.

Albert Freixas, removent consciències.

Marçal Ramon, el contrapunt tradicional.

Murris, actitud rockera i elegància soul.

La cultura com a bé essencial

Joan Garriga actuarà a Cànoves i Samalús a proposta dels propis veïns.

Avui al migdia, Joan Garriga oferirà a Cànoves i Samalús un concert només per a persones empadronades en aquesta població del Vallès Oriental. L'actuació s'emmarca en els pressupostos participatius impulsats per l'Ajuntament amb l'objectiu que els propis veïns poguessin decidir a quins usos es destinaria una part del pressupost municipal. Entre les propostes guanyadores hi va haver justament el foment de l'activitat cultural al municipi.

El de Cànoves i Samalús no és el primer consistori català que posa en marxa un procés de pressupostos participatius. Però crida l'atenció que el seu veïnat hagi fet aquesta aposta per la cultura a través dels seus vots quan, habitualment, la mena de propostes que solen sortir endavant tenen més a veure amb àmbits com els equipaments, els serveis municipals, l'urbanisme o la pràctica de l'esport. Que tots aquests àmbits són essencials ningú ho pot discutir, però de la mateixa manera cal aplaudir que els habitants de Cànoves i Samalús hagin considerat la cultura com un bé igualment essencial.

L'activitat cultural dinamitza un territori, en vertebra el teixit social i li atorga identitat. També és un element fonamental per garantir el benestar i la salut de les persones, un fet a tenir en compte en temps d'emergència sanitària i de confinament: l'actuació d'avui permet als veïns de Cànoves i Samalús –que habitualment tendeixen a haver-se de desplaçar fins a poblacions veïnes per tal de poder gaudir d'una oferta cultural- disposar d'una proposta cultural dins del perimetre on són confinats. A tot això, cal afegir que Joan Garriga és originari i resident del municipi veí, la Garriga, la qual cosa suma a l'equació valors com la proximitat o el suport a la creació autòctona.

Arribat aquest punt, un no pot fer res més que felicitar els veïns de Cànoves i Samalús per, efectivament, haver entès la cultura com aquell bé essencial que determinats polítics tant prediquen però no acaben mai de posar en pràctica, i per haver apostat per un músic de tan a prop a l'hora de fer un pas endavant que tant de bo tingui continuïtat. També desitjar-los un bon concert, és clar. Tenint en compte bona part de les sensacions generades durant les actuacions recents de Garriga i El Mariatxi Galàctic, de ben segur l'experiència serà memorable.

Com les orquestres de tota la vida

JOAN GARRIGA

Festa Major de Cardedeu 2020

Passeig Mestre Alexandri, Cardedeu

14 d'agost de 2020

Durant més de dues dècades i a través de diferents projectes que a data d'avui segueixen perfilant una línia ascendent, la música de Joan Garriga ha vingut a preservar d'alguna manera un concepte de festa major que estava caient en desús a marxes forçades. El discurs del vallesà beu de múltiples fonts que van de la rumba catalana a la cúmbia colombiana passant per la ranxera, el blues, els ritmes jamaicans o les essències tex-mex, però la seva principal vocació sempre ha estat la d'animar places i fer content el respectable a la manera d'aquelles orquestres de tota la vida.

Per això és un encert la seva presència en programes festius com el que Cardedeu està desplegant aquest cap de setmana. En solitari, amb l'únic suport d'un acordió, una harmònica i unes bases rítmiques oportunament enllaunades, Garriga va repassar en la seva integritat el seu darrer treball –"El ball i el plany" (2020, Fina Estampa), carta de presentació en format llarg de la seva última aventura, Joan Garriga i El Mariatxi Galàctic- i va treure la pols al catàleg de La Troba Kung-Fú –"Petit rumbero", "Flor de primavera", un "Volant" amb cites a Sisa i Lluís Llach-.

Que el respectable acabés el concert dempeus i ballant –cadascú enganxat a la seva cadira, mantenint distàncies de seguretat i amb els somriures censurats per les maleïdes mascaretes, però dempeus i ballant- il·lustra el triomf de la seva actuació, però sobretot referma que també en temps excepcionals i malgrat tot seguim essent humans i tendim per naturalesa a actuar com a tals. "Encara ens deixen cantar? Doncs canteu!", va ironitzar tot introduint aquest himne a les bondats de la cervesa que és "Cariñosa". I així ho van fer el centenar llarg d'ànimes reunides en un espai on n'hi haurien cabut moltes més en altres circumstàncies. Empassa't aquesta, Salvador Illa.

Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic, a El 9 Nou

Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic han presentat aquest cap de setmana el seu primer àlbum, "El ball i el plany" (2020, Fina Estampa), en un escenari de proximitat com és el Cinema Alhambra de la Garriga. Preestrena d'un espectacle que debutarà oficialment el dia 29 al festival Cruïlla XXS. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental) amb fotografia de Julián Vázquez.

Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic

JOAN GARRIGA I EL MARIATXI GALÀCTIC

Cinema Alhambra, La Garriga

9 de juliol de 2020

La festa major. Aquell concepte tan sovint banalitzat que no obstant té un substrat tan ric i profund com tota manifestació cultural d'arrel popular. Ho sap prou bé Joan Garriga, que durant un quart de segle s'ha dedicat a mantenir vives aquelles músiques que ja de ben petit escoltava en places i envelats, fomentant de forma constant el diàleg entre gèneres i llenguatges que van de la rumba catalana a la cúmbia passant per la ranxera, les essències mediterrànies o els ritmes jamaicans.

El primer àlbum que signa al capdavant d'El Mariatxi Galàctic –una mena de versió comprimida de La Troba Kung-Fú que li permet despullar les cançons fins a l'essència-, "El ball i el plany" (2020, Fina Estampa), presenta una desena llarga de pistes que refermen aquesta visió global del fet musical, però sobretot la vocació de tornar sempre d'allà on la majoria encara no han arribat. Mentre certa modernor encara no sap què fer amb fenòmens com el reggaeton, el vallesà hi juga al seu aire sense necessitat de desviar-se d'aquells patrons rítmics que sempre ha estat la base del seu discurs –escoltin vostès talls com "Fa bon temps" o "Cariñosa" i se n'adonaran-.

Aquesta nit l'ha presentat a casa, a la Garriga, i en un entorn tan agraït com és el Cinema Alhambra. Repàs integral a "El ball i el plany", cites sempre oportunes a La Troba Kung-Fú –un "Flor de primavera" amb expansiva coda lisèrgica- i una potent posada en escena amb visuals del documentalista Joan Giralt. Preestrena d'un espectacle que debutarà oficialment al Cruïlla XXS, amb l'aforament reduït i seguint totes les mesures de seguretat pròpies d'aquests temps que ens ha tocat viure. I un centenar llarg persones que van acabar el concert ballant com si no hi hagués demà al ritme del quartet. Hi haurà qui els digui imprudents, d'altres preferim anomenar-los humans.

Dilluns ho explicarem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).