Com les orquestres de tota la vida

JOAN GARRIGA

Festa Major de Cardedeu 2020

Passeig Mestre Alexandri, Cardedeu

14 d'agost de 2020

Durant més de dues dècades i a través de diferents projectes que a data d'avui segueixen perfilant una línia ascendent, la música de Joan Garriga ha vingut a preservar d'alguna manera un concepte de festa major que estava caient en desús a marxes forçades. El discurs del vallesà beu de múltiples fonts que van de la rumba catalana a la cúmbia colombiana passant per la ranxera, el blues, els ritmes jamaicans o les essències tex-mex, però la seva principal vocació sempre ha estat la d'animar places i fer content el respectable a la manera d'aquelles orquestres de tota la vida.

Per això és un encert la seva presència en programes festius com el que Cardedeu està desplegant aquest cap de setmana. En solitari, amb l'únic suport d'un acordió, una harmònica i unes bases rítmiques oportunament enllaunades, Garriga va repassar en la seva integritat el seu darrer treball –"El ball i el plany" (2020, Fina Estampa), carta de presentació en format llarg de la seva última aventura, Joan Garriga i El Mariatxi Galàctic- i va treure la pols al catàleg de La Troba Kung-Fú –"Petit rumbero", "Flor de primavera", un "Volant" amb cites a Sisa i Lluís Llach-.

Que el respectable acabés el concert dempeus i ballant –cadascú enganxat a la seva cadira, mantenint distàncies de seguretat i amb els somriures censurats per les maleïdes mascaretes, però dempeus i ballant- il·lustra el triomf de la seva actuació, però sobretot referma que també en temps excepcionals i malgrat tot seguim essent humans i tendim per naturalesa a actuar com a tals. "Encara ens deixen cantar? Doncs canteu!", va ironitzar tot introduint aquest himne a les bondats de la cervesa que és "Cariñosa". I així ho van fer el centenar llarg d'ànimes reunides en un espai on n'hi haurien cabut moltes més en altres circumstàncies. Empassa't aquesta, Salvador Illa.