dimarts, 3 d’octubre del 2023

John Marshall (1941-2023)

JOHN MARSHALL

(1941-2023)

Exploradors nats de la frontera sovint imperceptible que podia separar les formes més atrevides del rock progressiu de les manifestacions més lliures del jazz fusió des de principis de la dècada dels 70, els britànics Nucleus no formaven ben bé una banda sinó un col·lectiu de músics que tenien l'experimentació com a raó de ser. El bateria i percussionista John Marshall en va ser un dels fundadors i va enregistrar obres com el canònic "Elastic Rock" (1970). Posteriorment va formar part de Soft Machine –entre 1972 i 1978-. També va tocar amb Centipede i Jack Bruce. Ens ha deixat a l'edat de 82 anys.

Robert Becerra (1959-2023)

ROBERT BECERRA

(1959-2023)

Banda essencial però mai prou reivindicada del hardcore californià de principis dels 80, els Stains van ser una de les formacions pioneres en l'acostament de la velocitat punk i la contundència del metal. Hi ha qui considera el seu debut homònim de 1983 –publicat per SST i produït pel recentment desaparegut Spot- com un precursor del thrash metal. Ha mort el seu guitarrista, Robert Becerra, a l'edat de 64 anys.

dilluns, 2 d’octubre del 2023

Laura Garriga, a El 9 Nou


Aquest cap de setmana hem assistit al concert de Laura Garriga al teatre El Patronat de la Garriga. Presentació del seu primer ep, "Parla'm de tu" (2023), i l'ambient de les grans ocasions. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

La presentació del llibre de Ricky Gil, a El 9 Nou


Els companys d'El 9 Nou del Vallès Oriental es fan ressò avui de la presentació de "Qui toca aquesta nit?" (2023, Rosa dels Vents / Penguin Random House), el nou llibre de Ricky Gil, divendres passat a la Llibreria Strogoff de la Garriga, on també va intervenir un servidor.

Des de l'Estació del Nord

Granollers des de l'Estació del Nord, setembre de 2023.
El monstre de metall i ciment que regna sobre una ciutat adormida. La mastodòntica fàbrica de Reckitt Benckisser alçant-se sobre Granollers. Molta gent encara la coneix com la Camp, que és com es deia mentre operava sota la marca del cognom del seu fundador, abans de comprar-la una d'aquelles multinacionals que han fet del món un lloc cada dia més homogeni. Hi ha moltes cançons que parlen sobre fàbriques, i moltes més que reflexionen sobre els efectes deshumanitzadors del capitalisme més salvatge. Però ara mateix me'n ve al cap una en concret. "Factory", de Bruce Springsteen, inclosa a l'àlbum "Darkness on the Edge of Town" de 1978. La seva lletra diu així:


Early in the morning factory whistle blows,
Man rises from bed and puts on his clothes,
Man takes his lunch, walks out in the morning light,
It's the working, the working, just the working life.

Through the mansions of fear, through the mansions of pain,
I see my daddy walking through them factory gates in the rain,
Factory takes his hearing, factory gives him life,
The working, the working, just the working life.

End of the day, factory whistle cries,
Men walk through these gates with death in their eyes.
And you just better believe, boy,
somebody's gonna get hurt tonight,
It's the working, the working, just the working life.

diumenge, 1 d’octubre del 2023

Discos publicats l'octubre de 1973

Suzi Quatro.
Va començar fort, en termes discogràfics, el mes d'octubre de 1973. El dia 1, avui fa 50 anys, va veure la llum el 19è àlbum d'Elvis Presley, "Raised on Rock / For Ol' Times Sake", gravat als estudis d'Stax a Memphis –part de les sessions es van dur a terme a la mansió del cantant a Palm Springs- amb personal de la casa com Donald "Duck" Dunn (baix) i vells coneguts com James Burton (guitarra). La cançó "Raised on Rock" és un sòlid homenatge a la música que el mateix Presley havia popularitzat gairebé dues dècades abans. Altres reclams del disc són "Are You Sincere" i la crepuscular balada country "For Ol' Times Sake", original de Tony Joe White.

El mateix 1 d'octubre de 1973 va ser la data en què Linda Ronstadt va publicar "Don't Cry Now", un nou pas endavant en la seva consolidació com una de les grans veus de la seva generació en l'àmbit de la música country. La va assistir a l'estudi la reialesa del country rock. Sneaky Pete Kleinow, Herb Pedersen, Chris Ethridge, Glenn Frey i J.D. Souther, entre d'altres, van participar a les sessions de gravació –Souther també és acreditat com a productor- d'un àlbum compost sobretot de versions. A destacar "Silver Threads and Golden Needles", enregistrada originalment per Wanda Jackson, i "Desperado", d'uns Eagles que havien començat a alçar el vol durant les sessions de l'àlbum homònim publicat per la d'Arizona a principis de 1972.

El mes d'octubre de 1973 –les dates exactes no estan clares- també van sortir els debuts en solitari de Rick Derringer i Suzi Quatro, titulats "All American Boy" i "Suzy Quatro" respectivament. El primer venia de donar-se a conèixer amb els McCoys i amb els germans Johnny i Edgar Winter, i ho va petar amb "Rock and Roll, Hoochie Koo", robust exercici de blues rock d'alt voltatge que el seu autor havia gravat prèviament amb el citat Johnny Winter. També reclamen atenció títols com "Joy Ride" o "Cheap Tequila". La de Detroit, instal·lada aleshores a Londres, va facturar un dels artefactes més frescos de l'era glam, amb pistes tan inequívoques com "48 Crash" o l'atòmica lectura d'"All Shook Up", d'Elvis Presley. No figurava a l'àlbum el massiu single "Can the Can", publicat mesos abans.

El soul vallesà de Laura Garriga

LAURA GARRIGA

Teatre El Patronat, La Garriga
30 de setembre de 2023

Exponent d'una nova escena pop al Vallès Oriental –la que han conformat durant els darrers anys bandes com Bucòlic, Sabana o Lola and The Rhinos-, Laura Garriga debutava recentment amb "Parla'm de tu" (2023), un ep de cinc cançons en català que basculen entre el soul de tota la vida i el rock d'acabats orgànics. La nit passada el va presentar al Teatre El Patronat de la seva població, la Garriga, davant d'un públic tan nombrós com entregat.

La cantant jugava a casa. I ho va saber aprofitar amb una hora de repertori que va alternar composicions originals –la corpulència funk de "La meva", els ressons introspectius de "Parla'm de tu", el rock'n'roll anyenc de "No", el country rock de la climàtica "Abans que tot es trenqui"- amb cites a tòtems com Aretha Franklin"(You Make Me Feel Like) A Natural Woman"-, sempre reforçada per una banda de vuit músics amb trajectòries tan contrastades com les de Pere Miró (saxo), Pep Tarradas (trompeta) o Alba Pujals (trombó).