Nou dècades amb John Mayall

90 anys d'una llegenda del blues britànic.

Patriarca del blues i el rhythm & blues més genuïnament britànics –amb permís d'Alexis Korner-, pioner i pilar del blues rock a escala global, John Mayall celebra avui el seu 90è aniversari i ho fa fidel a unes essències tan genuïnes com la seva obra. Als seus Bluesbreakers hi va militar la flor i la nata de tota una escena: d'Eric Clapton a Mick Taylor passant Jack Bruce, Aynsley Dunbar o el nucli fundacional de Fleetwood Mac –John McVie, Mick Fleetwood i Peter Green-. Des de la publicació del seu primer single, "Crawling Up a Hill" (1964), el cantant, guitarrista, teclista i harmonicista nascut el 29 de novembre de 1933 a Macclesfield, Cheshire, ha estat difusor, preservador i transmissor de tot un llegat transatlàntic. Per molts anys!

John Marshall (1941-2023)

JOHN MARSHALL
(1941-2023)

Exploradors nats de la frontera sovint imperceptible que podia separar les formes més atrevides del rock progressiu de les manifestacions més lliures del jazz fusió des de principis de la dècada dels 70, els britànics Nucleus no formaven ben bé una banda sinó un col·lectiu de músics que tenien l'experimentació com a raó de ser. El bateria i percussionista John Marshall en va ser un dels fundadors i va enregistrar obres com el canònic "Elastic Rock" (1970). Posteriorment va formar part de Soft Machine –entre 1972 i 1978-. També va tocar amb Centipede i Jack Bruce. Ens ha deixat a l'edat de 82 anys.

Pete Brown (1940-2023)

PETE BROWN
(1940-2023)

Exponent de la poesia beat al Regne Unit, a Pete Brown se'l recordarà també per les seves connexions melòmanes. Va encapçalar diverses bandes –Pete Brown & His Battered Ornaments, amb un jove Chris Spedding, Pete Brown & Piblokto! i The First Real Poetry Band, amb John McLaughlin-, va girar amb Davey Graham i va treballar amb altres pesos pesants com Graham Bond. Però la seva petjada més gran en l'àmbit musical va venir de la mà de Cream. Va ser amic tant d'Eric Clapton com de Ginger Baker i Jack Bruce, tot i que va ser amb aquest últim amb qui més bona sintonia va tenir en termes artístics. El trio va requerir els seus serveis com a lletrista, i és coautor d'algunes de les seves cançons més populars, com ara "I Feel Free", "Sunshine of Your Love" i "White Room". Ha mort a l'edat de 82 anys.

50 anys de "Disraeli Gears"

"Disraeli Gears" (1967) va ser el segon disc de Cream, i l'àlbum on el power trio britànic va acabar de definir un discurs que superava els paràmetres del blues-rock per a abraçar la psicodèlia i posar les bases de gèneres com el rock dur. Va suposar també la unió de Jack Bruce (baix), Eric Clapton (guitarra) i Ginger Baker (bateria) amb el productor Felix Pappalardi, que continuaria treballant amb la banda fins al moment de la seva dissolució. I va servir a Clapton, ja consagrat com un dels grans guitarristes de la seva generació, per a destapar-se definitivament com a vocalista en peces com "Strange Brew" o "Sunshine of Your Love", on a més va signar un dels riffs més icònics de la història de la guitarra elèctrica. Tant l'una com l'altra van veure la llum en forma de singles i van contribuir a la popularització en ambdós costats de l'Atlàntic d'un àlbum on també figuraven títols tan destacables com "World of Pain", "We're Going Wrong" o "Tales of Brave Ulysses". Arguments de pes que van consolidar Cream com un fenomen global i "Disraeli Gears" com un dels plàstics més influents de la segona meitat dels 60. Va veure la llum tal dia com avui de fa mig segle.

Jack Bruce (1943-2014)

JACK BRUCE

(1943-2014)

R.I.P.