De Pilton a Glastonbury, mig segle d'un festival icònic

El cartell original del festival, encapçalat per The Kinks.

Es commemora avui mig segle de la celebració del Pilton Pop, Blues & Folk Festival, l'embrió de l'actual festival de Glastonbury. Un esdeveniment que tan sols va durar una nit –la del 19 de setembre de 1970-, on van actuar bandes de perfil més aviat baix i on van assistir unes 1.500 persones, res a veure amb la mitjana de 200.000 espectadors anuals que registra a hores d'ara el mastodòntic Glastonbury Festival. També va suposar el debut com a promotor de Michael Eavis, un pagès del sud d'Anglaterra que en qüestió de pocs anys esdevindria un nom de pes del negoci musical a la Gran Bretanya.

Tot havia començat pocs mesos abans, al presenciar Eavis la històrica actuació de Led Zeppelin al festival de Bath, un fet que el va inspirar a organitzar el seu propi esdeveniment a Worthy Farm, una granja lletera situada entre els nuclis urbans de Pilton i Glastonbury. Per aquella primera edició s'havia anunciat la presència de The Kinks i Wayne Fontana, reclams de pes que van caure de la programació a l'últim moment. El seu lloc el van ocupar uns encara emergents Tyrannosaurus Rex –pocs mesos abans d'esdevenir T.Rex-, caps d'un cartell on també figuraven noms com els d'Steamhammer o Al Stewart.

Al cap d'un any, Eavis es va associar amb el promotor Andrew Kerr, va canviar el nom del festival tot recuperant la marca Glastonbury –la localitat havia acollit durant les primeres dècades del segle XX diversos festivals de música clàssica-, va traslladar-ne la data fins al mes de juny, va incorporar l'icònic escenari amb forma de piràmide i va confeccionar un cartell on destacaven noms com els de David Bowie, Hawkwind, Traffic, Gong o Fairport Convention. Cita de referència de la contracultura britànica durant els 70, amb el pas dels anys Glastonbury s'ha consolidat com un dels esdeveniments culturals més importants del Regne Unit i el paradigma dels macrofestivals musicals arreu del món.