M'assabento de la cancel·lació d'un esdeveniment cultural. Un altre. Un de tants que han caigut durant aquests darrers mesos, si no a conseqüència del temut virus com a causa de la gestió errant d'unes administracions a qui la cultura sembla importar ben poc. No ha estat en aquest cas la pròpia administració qui ha tallat d'arrel l'esdeveniment en qüestió, però sí que com a mínim li ha tallat les ales. No l'ha prohibit, no n'ha forçat la cancel·lació, però ha imposat unes condicions tan inassumibles –tant per part dels organitzadors com dels hipotètics assistents-, que els promotors no han tingut cap altre remei que declarar-lo inviable i plegar veles.
Entre aquestes exigències, un aforament limitadíssim i la prohibició d'instal·lar una barra de bar. Potser no agafareu el coronavirus dels nassos, però si cal us matarem de set i de gana. I de passada deixarem els organitzadors, una entitat sense ànim de lucre, sense una de les seves principals vies de finançament. Perquè assistir a un esdeveniment cultural comporta riscos, diuen, però en canvi sembla que a les terrasses de bars i restaurants d'arreu imperi un altre criteri a l'hora de prohibir i regular –i no, el problema no són els restauradors, autònoms que bé han de pagar factures i guanyar-se la vida, sinó unes administracions que gestionen de forma incoherent i sense cap criteri aparent: el missatge que transmeten al ciutadà és altament nociu-.
Hi ha administracions, en definitiva, que d'entrada no prohibeixen la cultura però imposen tots els obstacles possibles per tal que aquesta no es pugui desenvolupar en unes condicions dignes (i segures) per a promotors, públic i artistes. Arribat aquest punt no sé què és pitjor, si les administracions que directament opten per prohibir, o aquelles que sota la sempre enganyosa aparença del policia bo opten pel rentat de mans i el ja us ho fareu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada