Odetta

Pionera i renovadora del folk.

La d'Odetta és una d'aquelles històries que caldria explicar més sovint. Pionera i renovadora de tot un ventall d'estils musicals, vocalista tot terreny amb un timbre tan definitori com definitiu i artista compromesa amb les causes del seu temps, condicions que comparteix amb altres referents com Nina Simone o Sister Rosetta Tharpe. Amb un peu a l'església i un altre en el comentari social, dona de color nascuda durant els anys 30 al Sud profund dels Estats Units, va alternar amb grans arquitectes com del folk nord-americà com Pete Seeger o Woody Guthrie i va esdevenir un dels ponts entre aquella generació i el revival de les dècades dels 50 i els 60.

Va ser influència cabdal de figures que van de Harry Belafonte a Janis Joplin passant per Joan Baez o Bob Dylan. Es diu que aquest últim va passar-se del rock'n'roll al folk inspirat per la d'Alabama. I va ser justament quan el de Duluth va reorientar la seva carrera cap a l'electricitat que ella va despatxar "Odetta Sings Dylan" (1965), un dels primers i més canònics discos de versions de l'autor de "Blowin' in the Wind". Va morir el 2 de desembre de 2008 deixant enrere una monumental trajectòria a cavall del folk, el soul i el gòspel. Una història, la seva, que caldria explicar més sovint i que el periodista Ian Zack tot just acaba de traçar a la biografia "Odetta: A Life in Music and Protest" (2020, Beacon Press).