Sempre que penso en els Jacobites penso en Dave Kusworth. I sempre que penso en Dave Kusworth recordo la vegada que vam coincidir davant dels estudis Abbey Road. Jo estava fent el turista, fotografiant per enèsim cop el pas de zebra més icònic del món. I ell em va venir a saludar després d'observar la meva samarreta de The Clash.
Al principi no el vaig reconèixer, però quan em va dir el seu nom de pila i em va convidar a un concert d'homenatge a Nikki Sudden, que havia mort pocs mesos abans, de seguida vaig lligar caps. Vam estar parlant una bona estona i ens vam retrobar l'endemà al concert en qüestió, en un club de Camden el nom del qual sóc incapaç de recordar i que probablement ja hagi caigut a hores d'ara víctima de l'especulació i la gentrificació.
Hi va tocar el propi Kusworth amb membres dels Jacobites i convidats d'excepció com Captain Sensible (The Damned) o Mick Taylor (The Rolling Stones), i puc donar fe que la nit va ser tan llarga com memorable, i que la companyia hi va fer molt. Kusworth va tocar a Barcelona ara fa cosa d'un any. No hi vaig poder anar per causes de força major, i em va saber greu.
M'assabento ara de la seva mort, i un cop més no puc evitar recordar aquella trobada a Abbey Road. Sovint hi ha persones bones i autèntiques que marxen abans d'hora. I de vegades hi ha dies en què un preferiria no haver-se despertat. Descansa en pau, siguis on siguis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada