No tan sols ha esdevingut Rufus Wainwright un dels grans preservadors en ple segle XXI d'aquell format de cançó pop que remet als cànons establerts durant bona part de la segona meitat del segle passat. També ha estat capaç d'obrir aquest mateix format a nous estímuls i de deixar-hi empremta tal i com al seu dia van fer Nilsson, Elton John o David Bowie, per citar tan sols tres noms amb els quals es pot emmirallar la trajectòria del nord-americà.
Per tot això, i malgrat les gires constants on ha repassat generosament el seu fons d'armari durant les passades temporades, es trobava a faltar material fresc que seguís alimentant el seu vessant pop –paral·lelament a les citades gires, Wainwright s'havia dedicat a explorar registres com l'òpera o la clàssica-. "Unfollow the Rules" (2020) és el seu primer disc amb material original des d'"Out of the Game" (2012). I sigui com sigui, aquests vuit anys d'espera semblen haver inspirat una de les col·leccions de cançons més rodones del novaiorquès.
La inicial "Trouble in Paradise" té uns acabats corals que poden remetre a Queen i a la sofisticació glam de Bowie. "Damsel in Distress" presumeix d'una d'aquelles melodies assolellades que tan bé solen funcionar com a trets de sortida d'un directe. "You Ain't Big" conjuga l'estètica primaveral de la Big Apple amb la calidesa de la Costa Oest. I la pròpia "Unfollow the Rules" –peça rescatada de la banda sonora de la pel·lícula "Here and Now" (2018)- és una d'aquelles eternes balades crepusculars marca de la casa. Ben tornat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada