Ahir a la tarda tarda vaig entrevistar tres socis d'una cooperativa d'habitatge per a persones de la tercera edat que es troba en procés de constitució. Gent gran que ve de l'entorn associatiu i assembleari, que s'ha passat tota la vida lluitant per fer un món millor, i que a hores d'ara segueix aportant el seu gra de sorra per canviar aquelles coses que no li semblen justes. Per exemple, un sistema que estigmatitza la vellesa i obliga les persones a viure els seus últims dies aïllades entre quatre parets.
La conversa va ser apassionant, la seva actitud i la seva determinació contrastaven amb l'apatia i el posat de tants revolucionaris de fireta de generacions com la meva. Quan ens vam acomiadar, una senyora que gairebé podria ser la meva àvia va lamentar no poder-me donar la mà: "Ja ni tan sols ens deixen donar-nos la mà. Què més ens prohibiran?". Reveladora observació de qui s'ha passat tota una vida defensant causes nobles i encara a aquestes alçades li toca patir restriccions i prohibicions que mai abans s'hauria imaginat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada