El retorn de Bright Eyes

Bright Eyes - Foto Danny Cohen.

Ha passat gairebé una dècada des que "The People's Key" (2011) va posar un punt i final a priori definitiu a la trajectòria de Bright Eyes. Des d'aleshores, els tres components del combo de Nebraska s'havien dedicat a projectes diversos –el més reconegut i reclamat, probablement, l'aventura solista del vocalista i guitarrista, Conor Oberst-, però mai havien perdut el contacte entre ells. Era d'esperar doncs que tard o d'hora tornessin a tocar plegats. Ho han fet aquest 2020, i el primer fruit de la reunió és un disc on es presenten tan inspirats com en els vells temps.

"Down in the Weeds, Where the World Once Was" (2020) no tan sols certifica el retorn del trio nord-americà. També es manifesta com el successor natural de "The People's Key". Una col·lecció de cançons que suposen un nou pas endavant en la construcció d'aquell discurs que Oberst i companyia havien definit amb obres com "I'm Wide Awake, It's Morning" (2005) o "Cassadaga" (2007), que conjuga classicisme pop, estètica folk i gust per l'experimentació tal i com ho havien fet prèviament Wilco o Lambchop. Col·laboren al disc Flea i Jesca Hoop, entre d'altres, però això és el de menys: el plàstic es defensa sol.

"Down in the Weeds, Where the World Once Was" es troba disponible a Bandcamp.