Los Tiki Phantoms. |
FESTISURF COSTA BRAVA 2020
Palau d'Esports i Congressos, Platja d'Aro
19 de setembre de 2020
En un moment donat, durant la recta final de l'actuació de Los Tiki Phantoms, un dels components del combo barceloní es va adreçar al respectable per agrair-li l'assistència a una nova edició de FestiSurf Costa Brava malgrat un context general que no convida precisament a sortir de casa. "Gràcies per seguir tenint ganes de passar-vos-ho bé", va proclamar. I molt probablement fos aquesta la clau de tot plegat. Ja poden els de dalt estigmatitzar la cultura, perseguir l'oci i predicar la por, que al final del dia sempre hi haurà persones disposades a passar-s'ho bé malgrat tot. Com ara els diversos centenars d'ànimes –aforament limitat, no cal dir-ho- que es van aplegar la nit passada en una de les edicions més especials de la cita empordanesa.
Una edició marcada per una crisi sanitària que havia obligat a retallar el cartell a última hora: les restriccions derivades de la pandèmia havien impedit als portuguesos TT Syndicate desplaçar-se fins a Platja d'Aro. La coronacrisi privava el respectable de la que prometia esdevenir la gran revelació de la nit, però a canvi guanyaven minutatge les actuacions dels caps de cartell, els citats Tiki Phantoms i els britànics MFC Chicken. Dos vells coneguts de la casa que ja havien compartit escenari en passades convocatòries. I un explosiu còctel a dues bandes que venia a refermar la vocació del FestiSurf a l'hora d'eixamplar els horitzons de la música surfera a partir de discursos perifèrics com el rhythm & blues o el rock'n'roll de garatge.
Van ser els barcelonins els encarregats d'encetar una vetllada certament estranya però en qualsevol cas reconfortant. Estranya perquè es fa difícil restar assegut en una cadira mentre els quatre emmascarats despatxen l'un darrere l'altre cartutxos trencapistes com "Bala de plata" o "Locos sobre ruedas", encara més quan baixen de l'escenari per ballar entre el respectable la seva particular Tiki-Conga. I reconfortant, perquè no hi ha millor recepta per fer bona cara al mal temps que una bona dosi d'adrenalínic instro surf amb aquell component fantàstic que convida a fer volar la imaginació. Van rematar el repertori amb una generosa bateria de composicions alienes –la majoria provinents del seu darrer àlbum, "Disco Guateque" (2019)- on no van faltar cites a Blondie ("Call Me"), Wham! ("Wake Me Up Before You Go-Go") o a-ha (aquell "Take on Me" que ja ha esdevingut un clàssic dels directes de Los Tiki Phantoms).
També MFC Chicken venien amb nou plàstic sota el braç, un "Fast Food & Broken Hearts" (2020) on es presenten amb formació renovada i fidels com el primer dia als postulats més vitamínics del rock'n'roll del Pacific Northwest. Amb el sempre infal·lible Spencer Evoy fent saltar espurnes del seu saxofon i presumint d'un registre vocal que a estones pot arribar a invocar el mateix Screamin' Jay Hawkins, els londinencs han guanyat dinamisme sobre el terreny amb la incorporació d'aquest guitarrista tot terreny que és Dan Criscuolo (The Fuzillis). Van basar el set en el material recent –van brillar, i de quina manera, "Always, Always, Always", "KFC Called the Cops on Me" o un "Tipi Tapa" amb Agustí Burriel (Los Torontos) com a vocalista convidat-, van presumir de fons d'armari –"Hooch Party", "Goin' Chicken Crazy", "Voodoo Chicken"- i van reconèixer els seus referents amb una explosiva lectura de "Dirty Robber" (The Wailers). Música per a gent amb ganes de passar-s'ho bé, ni més ni menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada