Al Ras i Som del Montseny, cancel·lats

Un cartell de luxe que finalment no podrà ser, el del Som del Montseny 2020.

A tot el degoteig d'esdeveniments culturals que han anat caient durant els darrers mesos a causa de la coronacrisi, s'hi han sumat aquests últims dies dues cites que sento especialment properes. Al Ras i Som del Montseny, dos festivals de música que, més enllà de confeccionar programacions definides per la coherència, la singularitat i l'excel·lència en termes artístics, suposen apostes fermes i clares per la cultura de base com a element dinamitzador de territoris i comunitats.

Al Ras porta gairebé dues dècades fent de Mollet del Vallès la capital catalana del bluegrass i altres gèneres perifèrics –també desplega part del seu programa en diverses sales de Barcelona- amb cartells que alternen la presència de referents internacionals, artistes autòctons i activitats didàctiques i divulgatives. Previst com cada any per la primera meitat del mes de novembre, els seus organitzadors han optat per cancel·lar la jornada central a la localitat vallesana davant les circumstàncies presents –tan sols es duran a terme algunes de les activitats previstes a Barcelona, sempre amb aforament limitat-.

Som del Montseny, d'altra banda, havia d'haver celebrat el passat mes de juny a Sant Maria de Palautordera la seva novena edició amb una programació on figuraven noms com els de Th'Booty Hunters, The Llamps, Esperit!, FP o Les Cruet, entre d'altres. Ajornat aleshores fins al 26 de setembre, aquest punt de trobada de la cultura underground i aparador de l'escena musical del Baix Montseny s'havia ajornat aleshores fins al proper 26 de setembre. Tampoc podrà ser. Les circumstàncies actuals, diuen els promotors, fan inviable la celebració del festival en unes condicions assumibles per a públic, artistes i la pròpia organització.

Més enllà de lamentar una vegada més que la cultura sigui per norma la primera gran damnificada de qualsevol crisi, un no pot evitar constatar que els motius de cancel·lacions com les que ens ocupen no tenen tant a veure amb la pròpia situació sanitària com amb les mesures absurdes i generalment incoherents que se'n deriven. Absurdes perquè les administracions no paren de posar el focus de la prevenció en els esdeveniments culturals quan fins ara no hi ha hagut un sol cas de contagi en aquest àmbit.

I generalment incoherents, perquè a un li costa d'entendre que es pugui anar a treballar en transport públic en hora punta però no al teatre, al cinema o a un concert seguint les mesures de seguretat que s'estimin oportunes –i perquè és justament aquesta manca de criteri a l'hora de decretar la que genera una alarma social en cap cas desitjable a aquestes alçades-. Arribat aquest punt, un no pot fer altra cosa que transmetre tots els ànims del món a les associacions, empreses i entitats que es dediquen al foment de la cultura i que aquests dies es troben a la corda fluixa, i per descomptat reclamar una mica de sentit comú a qui ens governa.