Em comunicaven ahir a la tarda la mort de Pepe de la Torre. Conegut per molts com el primer skinhead que hi va haver a Granollers (la seva militància datava de principis dels 80 i s'havia mantingut intacta fins al final), per d'altres simplement com una d'aquelles persones afables i entranyables amb qui es podia parlar sobre qualsevol cosa. També una persona amb la ment molt més oberta que aquells qui solen activar tota mena d'alarmes al llegir o escoltar la paraula skinhead.
Vaig tenir el gust de tractar-lo en diverses ocasions a la barra del restaurant llibreria Anònims, d'on era un habitual. Va ser també a l'Anònims on una vegada li vaig comprar un recopilatori de Pan & Regaliz que encara m'acompanya a data d'avui. Sí, una de les grans joies del rock progressiu català de principis dels 70 me la va vendre un skin. La qual cosa podria desfer més d'un tòpic (i, de passada, tancar més d'una boca). D.E.P.
Vaig tenir el gust de tractar-lo en diverses ocasions a la barra del restaurant llibreria Anònims, d'on era un habitual. Va ser també a l'Anònims on una vegada li vaig comprar un recopilatori de Pan & Regaliz que encara m'acompanya a data d'avui. Sí, una de les grans joies del rock progressiu català de principis dels 70 me la va vendre un skin. La qual cosa podria desfer més d'un tòpic (i, de passada, tancar més d'una boca). D.E.P.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada