LITTLE RICHARD
(1932-2020)
Si rock and roll era aquella expressió col·loquial amb què els afroamericans es referien a l'acte sexual, Little Richard va esdevenir un dels pioners que més sentit van atorgar al concepte rock and roll music. Les seves cançons i el seu llenguatge –aquell "A wop bop a loo bop a lop bam boom" mereixeria un premi Nobel- s'emmirallaven en els juke joints on l'alcohol de garrafa solia obrar miracles i en la tradició rhythm & blues d'emprar el doble sentit per subratllar justament l'evidència.
Títols com "Tutti Frutti" no tan sols van flirtejar amb l'ambigüitat, sinó que van arribar a portar les sexualitats no normatives a les llistes d'èxits en un moment en què bona part de l'hemisferi occidental encara anava a missa cada diumenge. Provocador nat i bèstia escènica sense precedents, la seva petjada inicial segueix avançant per l'esquerra moviments sencers que van del glam al punk i més enllà. Ell mateix solia autoproclamar-se Arquitecte del rock and roll. No tenia modèstia. No li calia.
Atenció a la forma com juga amb el piano a partir del minut 1'00’’ d'aquest vídeo. Rock and roll music, ni més ni menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada