Take Me Home, Country Roads

Les Franqueses del Vallès, West Virginia, maig de 2022.

Vaig arribar tard i malament a la música de John Denver. La culpa va ser d'un àlbum seu –el títol del qual sóc incapaç de recordar- que vaig agafar en préstec d'una biblioteca quan tenia 17 o 18 anys i que em va decebre profundament. Més endavant vaig saber que el disc en qüestió distava bastant de les seves obres més definitives. Va ser també més tard quan em vaig assabentar que Denver era l'autor de "Take Me Home, Country Roads", una d'aquelles cançons que has escoltat tota la vida però no saps de qui són fins que un bon dia t'hi topes de nassos.

"Take Me Home, Country Roads" l'havia escoltat a través de les versions que n'havien fet Erin Hay i Toots and The Maytals –de com agafar un estàndard del country i el folk nord-americà i transformar-lo en un clàssic instantani del reggae més genuí-. També de l'original de Denver, és clar, tot i que en un principi no fos conscient que era ell qui la cantava. Va ser quan me'n vaig assabentar que li vaig donar una segona oportunitat, i des d'aleshores la seva música em fa companyia quan la necessito. Sobretot aquesta cançó, la més popular de totes les que va arribar a compondre el seu autor.

Inclosa a l'àlbum "Poems, Prayers & Promises" (1971), la peça en qüestió és tota una postal lírica i sonora dels entorns rurals de West Virginia i de les carreteres que havien de portar el protagonista a casa –no és que Denver fos nascut en aquest estat, de fet era natural de New Mexico-. No cal dir que l'estat de West Virginia l'ha adoptat com una mena d'himne no oficial. I a mi sempre sol venir-me al cap quan passejo per entorns rurals com els de la plana vallesana. A la fotografia, el Turó de les Mentides, en un dels extrems de la Vall del Carbonell, al terme municipal de les Franqueses del Vallès. Un servidor i la seva ombra passejant una tarda de primavera, amb aquella melodia de John Denver al cap...