Les bandes sonores que va arribar a compondre són tan colossals, que de vegades cal recordar que l'obra de Vangelis va molt enllà de la gran pantalla i que abraça diferents registres de la música pop i sobretot de l'electrònica. També del rock psicodèlic i progressiu, gèneres on va deixar empremta amb els mai prou reivindicats Aphrodite's Child –encapçalats per Demis Roussos-. Els tres àlbums de la formació grega –exiliada al Regne Unit i a França durant la dictadura- queden lluny de la banda sonora de "Blade Runner" (1982), però s'hi poden trobar joies lisèrgiques com "The Four Horsemen", una de les peces que formaven el seu darrer treball, "666" (1972) –al seu dia sonava marciana, avui sona moderna-. També perles del pop barroc com "Rain and Tears", del disc de debut de la banda, "End of the World" (1966). Quan tot just començaven a alçar el vol, Vangelis va deixar el grup perquè volia buscar nous horitzons i defugir la via fàcil. El temps li va donar la raó, però aquella primera part del seu llegat segueix essent indiscutible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada