25 anys sense Jeff Buckley

Jeff Buckley (1966-1997).

Mai oblidaré el primer cop que vaig escoltar la música –i la veu, aquella veu- de Jeff Buckley. Va ser a través d'un amic que s'havia agenciat una còpia de "Grace" (1994), aquella obra que la tragèdia convertiria en definitiva i que no hauria de faltar a cap discoteca que es vulgui considerar mínimament completa. Un dels àlbums essencials del rock dels 90, però sobretot la carta de presentació i el testament sobtat d'una ànima genial i sensible que va marxar abans d'hora i encara amb moltes coses a dir.

Impossible no emocionar-se davant de perles com "Mojo Pin", "Lilac Wine", "Lover, You Should've Come Over" o la mateixa "Grace", o no rendir-se davant la forma com es va fer seu per sempre més el clàssic "Hallellujah" de Leonard Cohen. Avui fa 25 anys que Buckley va ser engolit per les aigües del Mississippi. El mateix riu que al llarg dels segles ha vertebrat bona part de la mitologia i el folklore dels Estats Units, fent etern un dels grans artistes nord-americans de finals del segle XX amb tot el seu misteri. Des d'aleshores no n'hi ha hagut cap més com ell.