Fires i Festes de l'Ascensió 2022
Plaça de la Porxada, Granollers
29 de maig de 2022
Em sobta que un dels arguments més utilitzats a l'hora de validar determinats estils musicals –com ara les mal anomenades músiques urbanes- sigui la seva gran acceptació entre el públic adolescent, com si la resta de franges demogràfiques no tinguessin el mateix dret que els teenagers a escoltar música i a dir-hi la seva. Que quan un xaval amb telèfon mòbil i autotune ho està petant en un parc d'extraradi se li ha de fer cas? És clar que sí. Però si seguiu sempre aquesta lògica, el dia que assistiu a un concert d'havaneres en qualsevol plaça del país, potser flipareu en colors.
Ahir a la tarda vaig assistir a un concert d'havaneres. El que Les Anxovetes van oferir en una atapeïda plaça de la Porxada de Granollers, en el marc de la Fira de l'Ascensió. Les gironines han destacat durant els darrers anys per interpretar la música marinera des d'una perspectiva diferent i renovadora. Tot un mèrit dins d'un gènere de naturalesa més immobilista que el hard rock o el rockabilly, que ja és dir. I de la mateixa manera que durant tot aquest temps han sabut acostar l'estil en qüestió a un públic que fins ara el contemplava de lluny –també als adolescents, per si algú en vol prendre nota-, a la llarga s'han acabat guanyant l'acceptació de totes aquelles generacions que ja porten anys sortint a fer el cremat a la plaça quan arriba el bon temps.
Podem salvar totes les distàncies que vostès vulguin, però el que Les Anxovetes han fet amb les havaneres de tota la vida, no deixa de presentar paral·lelismes amb allò que han significat unes Dixie Chicks o fins i tot unes Pistol Annies en l'àmbit de la música country. El seu discurs és fidel a la tradició, però alhora és prou fresc i vital per mantenir viva aquesta mateixa tradició en lloc de reduir-la a peça de museu. Ahir van cantar "La barca xica", "Salió de Jamaica" i, és clar, "El meu avi" i "La Bella Lola", aquesta última amb el respectable fent onejar els seus mocadors a l'aire. Sort n'hi ha, encara, de totes aquelles generacions que van als concerts a passar una bona estona i no pas a fer tik toks.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada