La bateria al galop de Lee Kerslake i el baix penetrant de Gary Train marcant el ritme. La poderosa veu de David Byron cantant a l'essència més genuïna del rock'n'roll sobre l'hipnòtic coixí que formen la guitarra de Mick Box i –sobretot- l'orgue de Ken Hensley. Parlem d'"Easy Livin'", un dels grans himnes del rock de la primera meitat dels 70 i amb tota seguretat la peça més reconeguda del catàleg d'Uriah Heep, inclosa al totèmic "Demons and Wizards", publicat tal dia com avui de 1972, ara fa mig segle.
El plàstic en qüestió va ser el quart àlbum de la banda britànica, també el que en va consolidar la formació clàssica. Una col·lecció de cançons que ballaven a mig camí del rock progressiu i el heavy metal –gènere amb el qual s'associa més sovint la trajectòria dels londinencs-, i on destacaven a més de la citada "Easy Livin'" peces de temàtica fantàstica com "The Wizard", "Rainbow Demon" o "Traveller in Time", totes elles en sintonia amb aquella caràtula que s'avançava ben bé una dècada a l'estètica adoptada anys després pel power metal alemany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada