Nou dècades amb John Mayall

90 anys d'una llegenda del blues britànic.

Patriarca del blues i el rhythm & blues més genuïnament britànics –amb permís d'Alexis Korner-, pioner i pilar del blues rock a escala global, John Mayall celebra avui el seu 90è aniversari i ho fa fidel a unes essències tan genuïnes com la seva obra. Als seus Bluesbreakers hi va militar la flor i la nata de tota una escena: d'Eric Clapton a Mick Taylor passant Jack Bruce, Aynsley Dunbar o el nucli fundacional de Fleetwood Mac –John McVie, Mick Fleetwood i Peter Green-. Des de la publicació del seu primer single, "Crawling Up a Hill" (1964), el cantant, guitarrista, teclista i harmonicista nascut el 29 de novembre de 1933 a Macclesfield, Cheshire, ha estat difusor, preservador i transmissor de tot un llegat transatlàntic. Per molts anys!

Spike Heatley (1933-2021)

SPIKE HEATLEY
(1933-2021)

Abans dels Yardbirds o els Animals, abans fins i tot dels Rolling Stones, hi van haver els Blues Incorporated d'Alexis Korner. Pioners absoluts del blues més genuïnament britànic, per les seves files hi van passar futurs pesos pesants de l'escena com Mick Jagger, Charlie Watts, Jack Bruce o Ginger Baker. I el seu primer disc llarg, l'icònic "R&B from the Marquee" (1962), es considera com un dels pilars fundacionals del rhythm & blues que va determinar bona part del relat pop al Regne Unit i més enllà durant la dècada dels 60.

Un àlbum rodó de cap a peus, que alternava clàssics transatlàntics amb composicions pròpies, i on el genial guitarrista es feia acompanyar de figures de pes com l'harmonicista Cyril Davies, el vocalista Long John Baldry o el contrabaixista Spike Heatley. Aquest últim ja era aleshores tot un veterà del jazz londinenc que venia de tocar amb els Jazz Couriers –al costat de Tubby Hayes i Ronnie Scott- i que posteriorment va destacar com a músic de sessió al costat de Jimmy Page i John McLaughlin, entre d'altres. Ha mort a l'edat de 88 anys.

Chris Barber (1930-2021)

CHRIS BARBER
(1930-2021)

Abans del mod (modern) jazz hi va haver el trad (traditional) jazz. I si bé el fenomen mod va venir a representar al Regne Unit la fi de la postguerra i l'inici dels lluminosos anys 60, les bases d'aquesta dècada no s'entendrien en termes musicals sense el paper que hi va jugar un dels noms de capçalera del trad jazz, el trombonista i contrabaixista Chris Barber. Més enllà d'esdevenir un dels grans ambaixadors del jazz en aquest costat de l'Atlàntic, va contribuir a generar la febre de l'skiffle durant la dècada dels 50 i, posteriorment, l'explosió rhythm & blues que va definir bona part dels 60.

Va ser ell qui va descobrir a Lonnie Donegan, màxim referent de l'skiffle al Regne Unit, que va gravar la seva celebrada lectura de la peça tradicional nord-americana "Rock Island Line" –la peça que va desencadenar la febre de l'skiffle- mentre formava part de la banda de Barber, qui va tocar el contrabaix en aquella sessió. Corria l'any 1955 i als Estats Units tot just començava a popularitzar-se allò que s'anomenaria rock'n'roll, un gènere que arrelaria a la Gran Bretanya justament a partir de l'skiffle. També va ser en aquest terreny, el de l'skiffle, on va debutar un jove Alexis Korner a qui Barber ajudaria a enfilar la seva carrera abans d'esdevenir el pioner del blues britànic.

De fet, Korner –com John Mayall i la resta de pioners del blues a la Gran Bretanya- va descobrir aquest gènere de la mà del propi Barber, que en va esdevenir un dels primers grans difusors al Regne Unit tot participant activament de la promoció de gires de tòtems afroamericans com Muddy Waters o Big Bill Broonzy. Malgrat tot, el trombonista no va deixar mai l'àmbit del jazz, interactuant amb gegants d'ambdós costats de l'Atlàntic i consolidant-se com un dels seus grans referents a la Gran Bretanya. Va ser també ell qui va descobrir vocalistes com Ottilie Patterson, amb qui es va arribar a casar. Ens ha deixat a l'edat de 90 anys.