 |
| 90 anys d'una llegenda del blues britànic. |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aynsley Dunbar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aynsley Dunbar. Mostrar tots els missatges
dimecres, 29 de novembre del 2023
Nou dècades amb John Mayall
dimarts, 16 de maig del 2023
Stu James (1946-2023)
(1946-2023)
Eren de Liverpool, havien arribat a compartir algun escenari amb els Beatles i van saber aprofitar l'ona expansiva dels Fab Four per escalar posicions a les llistes d'èxits amb aquell senzill absolutament irresistible que va resultar ser "Everything's Al'Right" (1964). The Mojos es van formar el 1962 –van adoptar la seva denominació definitiva al cap d'un any- i van esdevenir un nom de pes d'allò que es va anomenar Merseybeat –també la rampa de llançament d'un dels bateries més versàtils i prolífics de la història del rock, Aynsley Dunbar-, fins que es van separar el 1968. Stu James en va ser un dels membres fundadors i la veu principal. Un cop desfeta la banda va fer d'executiu en segells discogràfics com Chrysalis. Ha mort a l'edat de 77 anys.
divendres, 24 de febrer del 2023
Victor Brox (1941-2023)
(1941-2023)
Teclista, guitarrista i cantant –també tocava diversos instruments de vent-. Admirat per la plana major del rock de finals dels 60 i principis dels 70, i reclamat per bona part de la mateixa tant a l'estudi com en directe. Però malgrat tot un d'aquells noms sovint obviats pel gran públic. Victor Brox es va donar a conèixer al capdavant de The Aynsley Dunbar Retaliation, el projecte paral·lel de blues rock amb segell britànic que va impulsar Aynsley Dunbar mentre encara era el bateria titular dels Bluesbreakers de John Mayall –el grup va compondre i gravar la versió original de "Warning", peça versionada per Black Sabbath al seu debut homònim de 1970-. També va ser la veu del sacerdot Caifàs a la banda sonora original de "Jesus Christ Superstar" (1970), va encapçalar el seu propi combo –Victor Brox Blues Train- i va tocar amb gegants com Dr. John, Jimi Hendrix, Graham Bond, Eric Clapton, Screaming Lord Sutch, Ian Gillan o el mateix Mayall. Hendrix va dir que era el seu cantant blanc de blues preferit. Ha mort a l'edat de 81 anys.
dimecres, 27 d’abril del 2022
Cynthia Plaster Caster (1947-2022)
(1947-2022)
La historiografia oficial –sovint escrita per homes blancs heterosexuals, un detall a tenir en compte- sol recordar Cynthia Plaster Caster com aquella groupie que es dedicava a fer motlles de guix dels membres erectes de reconegudes icones rockeres entre les dècades dels 60 i els 90. I és cert, Plaster Caster –de nom real Cynthia Albritton, i a qui Kiss van dedicar la simpàtica cançó "Plaster Caster"- va immortalitzar en motlles de guix les polles de Jimi Hendrix, Eric Burdon, Wayne Kramer, Aynsley Dunbar, Jello Biafra i Pete Shelley, entre d'altres –també els pits de Peaches, Suzi Gardner i Laetitia Sadier, entre d'altres dones-. I sí, també era una groupie. Però sobretot era una artista –sí, una artista-, en un moment en què l'art tendia a ser transgressor en el sentit més radical del terme i sense circumscriure's a la perspectiva sempre limitada d'un marc teòric.
Plaster Caster era un d'aquells personatges que anaven a la seva sense pensar mai en el 'què diran', i que avui difícilment tindrien cabuda en aquest món cada dia més quadriculat i estret de mires. Quan allò que enteníem per provocació ha degenerat en acudits televisius sense gràcia ni gust, quan acceptem com a artista transgressor qualsevol bocamoll cantant obvietats al ritme que li marca un telèfon mòbil subministrat pel mateix sistema contra el qual pretén carregar, i quan les pells són tan excessivament fines com ho han esdevingut a aquestes alçades, més d'un aspirant a enfant terrible podria entrar en xoc si es dignés a consultar la crònica pop de dècades enrere –la que es troba a les biblioteques, no pas la de Wikipedia- i descobrís les gestes de personatges com Cynthia Plaster Caster. Ens ha deixat a l'edat de 74 anys.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)