April Stevens (1929-2023)

APRIL STEVENS
(1929-2023)

Mai abans s'havia arribat a comprimir tal dosi de sensualitat i elegància a parts iguals en poc més de dos minuts. Els que dura "Teach Me Tiger", amb tota probabilitat la peça més reconeguda del cançoner d'April Stevens. Quan va publicar-la com a senzill el 1959, les seves altes temperatures li van valer el boicot del conservadorisme més hiperventilat de l'època. Avui podria figurar perfectament a la llista negra dels guardians de la moral políticament correcta. La cantant va tornar a destacar com a solista el 1967 amb un altre single, "Falling in Love Again" –la cara b del qual, "Wanting You", esdevindria un clàssic de l'òrbita Northern Soul-.

Nascuda Caroline Vincinette LoTempio a Niagara Falls, Nova York, Stevens havia començat la seva carrera professional a principis dels 50 cantant a duet amb el seu germà, Antonino LoTempio, més conegut com a Nino Tempo. Al llarg d'una dècada es van passejar per estils que anaven del jazz vocal al pop, arribant a flirtejar amb el rhythm & blues i el primer rock'n'roll. El seu moment de màxima exposició va ser una lectura de "Deep Purple" –l'estàndard de Peter DeRose que tant solia agradar a l'àvia de Ritchie Blackmore, qui va batejar un dels grups més grans de la història amb el mateix nom- publicada el 1963. Stevens ens ha deixat a l'edat de 93 anys.

Chuck Jackson (1937-2023)

CHUCK JACKSON
(1937-2023)

La més fatídica de les casualitats ha volgut que perdéssim a Chuck Jackson a dues setmanes del traspàs de Burt Bacharach. El de Carolina del Nord va gravar i publicar el 1962 un dels primers èxits radiofònics del llegendari compositor, aquell "Any Day Now" del qual Elvis Presley va facturar anys després una versió amb caràcter definitiu des de l'essencial "From Elvis in Memphis" (1969). Figura de pes del soul i el rhythm & blues de la dècada dels 60 –i fins als nostres dies, de fet-, el seu catàleg també inclou joies com "I Keep Forgettin'", del mateix 1962, composta per Jerry Leiber i Mike Stoller. Molts dels seus singles –gravats per disqueres com Wand o Motown- segueixen essent molt apreciats en circuits com el del Northern Soul. Abans d'anar en solitari havia format part dels Del-Vikings durant una temporada a finals dels 50. Ha mort a l'edat de 85 anys.

Lillian Walker (1944-2023)

LILLIAN WALKER

(1944-2023)

A The Exciters se'ls recordarà sobretot per dues cançons. La primera, "Tell Him", una composició de Jerry Leiber i Mike Stoller que van publicar com a single el 1962 i que va esdevenir tot un estàndard del soul, el rhyhtm & blues i la música pop. Prèviament l'havia gravat Dean Parrish amb el títol de "Tell Her", però van ser els de Queens qui va popularitzar una peça posteriorment versionada per Sonny & Cher i Vonda Shepard, entre d'altres.

La segona és "Do-Wah-Diddy", de 1964, gravació original d'una composició de Jeff Barry i Ellie Greenwich que la gran majoria hem conegut a través de Manfred Mann –els britànics la van gravar aquell mateix any amb el títol de "Do Wah Diddy Diddy"-. El seu repertori també inclou perles més obscures però igualment notables com ara "Blowing Up My Mind", molt apreciada en circuits com el del Northern Soul. Ha mort Lillian Walker, una de les fundadores del grup, a l'edat de 78 anys.

J. J. Barnes (1943-2022)

J. J. BARNES
(1943-2022)

El Northern Soul. Aquella mina inesgotable de trencapistes a 45rpm que no tan sols han fet ballar diverses generacions i subcultures des de finals dels 60 –mods, suedeheads, soul boys, scooteristes i fins i tot els mal anomenats hipsters del nou mil·lenni, entre d'altres-, sinó que han generat tot un culte gairebé religiós al seu voltant. Aquelles perles obscures de soul amb accent de Detroit que van tenir una segona –i sovint definitiva- oportunitat en pistes de ball del nord d'Anglaterra com el Wigan Casino o el Twisted Wheel de Manchester.

Ha mort J. J. Barnes, un dels grans exponents del Northern Soul –peces com "Please Let Me In" o "Just One More Time" no solen faltar en cap allnighter que vulgui considerar-se més o menys rodó, tampoc aquell "Chains of Love" redescobert ja en ple segle XXI pels Dirtbombs-. Originari de la mateixa Detroit, va treballar com a compositor a Motown durant la dècada dels 60 –també hi va gravar algunes peces que no es van editar de forma oficial fins als 70, en recopilatoris de rareses-, si bé bona part de la seva producció la va fer en segells com Ric-Tic. Tenia 79 anys.

Noel McKoy (1960-2022)

NOEL McKOY
(1960-2022)

Figura de pes del soul britànic durant la dècada dels 90, el londinenc Noel McKoy es va donar a conèixer com a vocalista del James Taylor Quartet quan aquest començava a eixamplar horitzons més enllà del discurs estrictament instrumental dels seus inicis. Paral·lelament, va començar a construir una trajectòria solista que bevia de fonts com el funk més elegant, el gòspel més genuí o, sobretot, el Northern Soul. Ens ha deixat a l'edat de 62 anys.

Ivy Jo Hunter (1940-2022)

IVY JO HUNTER

(1940-2022)

Va ser un dels noms a l'ombra de l'imperi Motown durant la dècada dels 60. L'autor d'incomptables hits que van popularitzar figures com els Temptations, els Four Tops, les Marvelettes, els Contours, Martha and The Vandellas o les Supremes –va compondre "I'll Keep Holding On" i va coescriure "Dancing in the Street", entre d'altres-. Ivy Jo Hunter –no confondre amb el pianista de rhythm & blues Ivory Joe Hunter ni amb el teclista Joe Hunter, dels Funk Brothers de la mateixa Motown- també va arribar a gravar ell mateix algunes de les seves pròpies composicions, però la discogràfica les va arxivar i només van arribar a veure la llum posteriorment –en senzills de curt recorregut i recopilatoris de rareses-. Parlem de peces com "Only a Lonely Man Would Know", àmpliament apreciades al circuit Northern Soul –i gairebé paradigmàtiques del mateix-. Hunter ha mort a l'edat de 82 anys.

Ken Williams (1939-2022)

KEN WILLIAMS
(1939-2022)

És una d'aquelles pistes que solen amenitzar allnighters, festes d'estètica mod i qualsevol mena de vetllada on el Northern Soul sigui matèria obligada. "Come Back", cara b del single "Baby If You Were Gone" (1967, Okeh Records), de Ken Williams. Vocalista, pianista, compositor i tècnic de so, el de Florida –tot i que va desenvolupar bona part de la seva carrera a Nova York- també va ser autor d'èxits enregistrats per bandes com The Main Ingredient. Ens ha deixat a l'edat de 83 anys.

Dean Parrish (1942-2021)

DEAN PARRISH
(1942-2021)

La de Dean Parrish va ser una d'aquelles veus a les quals molts vam arribar a través dels recopilatoris de Northern Soul. Després, amb el pas del temps i contràriament a tota sospita, vam descobrir que no es tractava d'un vocalista afroamericà sinó d'un d'aquells blancs que cantaven com si fossin negres –allò que es va anomenar blue eyed soul-. Ja se sap, al capdavall la música sempre es troba més enllà de distincions genètiques i de barreres racials. Contemporani i bon amic de les Ronettes a la Nova York efervescent dels primers anys 60, va signar singles tan incontestables com "I'm on My Way" (1967). Tot un himne Northern Soul, diu la llegenda que va ser l'última peça que va sonar al mític Wigan Casino abans de tancar portes definitivament el 1981. Ens ha deixat un dels grans.

Nolan Porter (1949-2021)

NOLAN PORTER
(1949-2021)

La seva trajectòria discogràfica va ser breu, tan sols un parell d'àlbums i un gravat de singles facturats entre finals de la dècada dels 60 i principis dels 70, però fins just abans que la pandèmia ho aturés tot encara seguia actuant amb regularitat en ambdós costats de l'Atlàntic. Figura de culte en l'àmbit del soul i el rhythm & blues, especialment apreciat en entorns com l'escena mod, Nolan Porter és autor de dues pistes que solen figurar entre els grans clàssics d'allò que es va anomenar Northern Soul –la qual cosa li ha donat a la llarga una major acceptació en països com el Regne Unit que no pas als Estats Units, d'on és originari-. La primera, "Keep on Keeping On", és un trencapistes incontestable el riff del qual va ser reciclat per Joy Division a "Interzone". La segona té un aire als Stones més foscos i misteriosos de finals dels 60, i tota una generació la va redescobrir l'any 2004 a través de la celebrada lectura de Paul Weller. Ens ha deixat amb 71 anys.

Soft Cell s'acomiaden a ritme de Northern Soul

Marc Almond i Dave Ball, Soft Cell.

Soft Cell tenen previst acomiadar-se definitivament dels escenaris amb un concert que tindrà lloc el proper 30 de setembre a l'O2 londinenc. Però abans lliuraran un recopilatori on figuraran les seves peces més emblemàtiques i, el que resulta més interessant, les primeres composicions noves que Marc Almond i Dave Bell signen plegats en 15 anys. L'àlbum veurà la llum dos dies abans del concert sota el títol de "The Singles - Keychains and Snowstorms", i de moment ja s'ha fet públic un dels nous temes que en formaran part. Un "Northern Lights" on el duet de Leeds ret homenatge al Northern Soul que sempre ha portat al seu adn -com a mostra més evident, la seva celebradíssima lectura del "Tainted Love" de Gloria Jones-, amb cites incloses a clubs tan emblemàtics d'aquesta escena com el Golden Torch d'Stoke-on-Trent o el Twisted Wheel de Manchester. Poden escoltar la peça en qüestió aquí.