(1942-2021)
La de Dean Parrish va ser una d'aquelles veus a les quals molts vam arribar a través dels recopilatoris de Northern Soul. Després, amb el pas del temps i contràriament a tota sospita, vam descobrir que no es tractava d'un vocalista afroamericà sinó d'un d'aquells blancs que cantaven com si fossin negres –allò que es va anomenar blue eyed soul-. Ja se sap, al capdavall la música sempre es troba més enllà de distincions genètiques i de barreres racials. Contemporani i bon amic de les Ronettes a la Nova York efervescent dels primers anys 60, va signar singles tan incontestables com "I'm on My Way" (1967). Tot un himne Northern Soul, diu la llegenda que va ser l'última peça que va sonar al mític Wigan Casino abans de tancar portes definitivament el 1981. Ens ha deixat un dels grans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada